Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
credencialisme
Sociologia
Tendència de les societats modernes a assignar posicions, especialment llocs de treball, a partir de les qualificacions o titulacions educatives.
Quan esdevé obsessiu, el credencialisme pot arribar a desvirtuar el sentit del procés educatiu L’exigència de titulacions pot ser una mesura molt efectiva per a restringir l’accés a determinades ocupacions professionals, però, sovint, els continguts d’aquesta formació acadèmica i les condicions personals del candidat tenen poca relació amb les habilitats que demana l’exercici d’una professió concreta
crim organitzat
Sociologia
Organització delictiva que es caracteritza per una complexa estructura semblant a una organització formal.
Les organitzacions criminals tenen una cadena de comandament jeràrquica, una complexa divisió social del treball i unes normes articulades i impersonals que hom està disposat a seguir Actualment el crim organitzat —centrat en el contraban, el tràfic de drogues, la prostitució, el joc illegal, la pirateria electrònica, el robatori a gran escala i tota mena de negocis illegals— actua a escala internacional i esdevé un tret característic de l’economia global
discriminació institucional
Sociologia
Discriminació exercida per les institucions públiques mitjançant les normes i les pràctiques administratives i que perjudica determinats grups i col·lectius.
Fa referència a aquells processos protagonitzats per determinades institucions, com escoles i hospitals, on es dóna un tracte diferenciat i poc acurat a determinats grups o collectius de ciutadans També s’esdevé quan les administracions no posen els mitjans necessaris per a facilitar que certs individus puguin rebre els serveis que els pertoquen La discriminació institucional està profundament arrelada en molts països, i influeix negativament en la manera de percebre les persones i tractar-les per raó del sexe, discapacitat, classe, ètnia i orientació sexual
rutinització
Sociologia
Procés a través del qual un acte de la conducta és interioritzat per l’individu i esdevé una pauta normativitzada.
assistencialisme
Sociologia
Disposició assistencial de l’estat o de determinades associacions benèfiques a persones sense recursos.
Aquest tipus d’assistència albergs, menjadors, dutxes, etc sovint és considerada poc convenient, perquè es veu com un palliatiu que, en la major part dels casos, no porta a la solució dels problemes socials dels individus o dels grups més necessitats i, en canvi, esdevé contraproduent, atès que tendeix a fomentar la passivitat i la dependència dels ciutadans assistits Aquesta és una de les crítiques més punyents a l’estat del benestar, que en algunes ocasions pot fomentar la passivitat i la indefensió dels ciutadans, i, per contra, és important, en alguns casos, que les persones…
ciutat creativa
Urbanisme
Sociologia
Ciutat oberta, dinàmica i tolerant on es concentra de manera significativa la classe creativa.
El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de…
elit
Sociologia
Minoria social privilegiada culturalment, políticament o econòmicament.
L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intellectual o artístic En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió sense comprovar si té valor real o no, hom parla d' elit establerta , que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d' elit real , és a dir…
model de Coale i Hoover
Sociologia
Model socioeconòmic que explica els efectes de l’augment de la població sobre el creixement econòmic segons la fecunditat sigui alta o bé baixa.
Es basa en l’estudi de Coale i Hoover Population Growth and Economic Development in Low Income Countries 1958 Estableix una relació negativa entre la dimensió de la llar i la seva capacitat d’estalvi, d’on s’esdevé que la reducció de la fecunditat és determinant per al creixement econòmic un nivell de fecunditat alt obliga a augmentar la inversió en sectors no productius hospitals, escoles, etc, en detriment dels sectors productius agricultura, indústria, etc Model característic d’una època de desenvolupament econòmic, principalment centrat en les macromagnituds nacionals com el…
profecia autocomplerta
Sociologia
Predicció o pronòstic que eventualment esdevé la causa de la seva pròpia realització. Per exemple, les crisis econòmiques tenen un component psicològic molt important.
De manera que si s’anuncia de manera reiterada una situació de crisi això pot contribuir a la seva expansió en el moment que s’indueix a canviar les pautes de consum i d’inversió dels ciutadans És una expressió molt freqüent en el camp de la sociologia de l’educació el poder que té el sistema escolar fa que els infants que a l’escola són classificats o estereotipats com a bons estudiants tinguin moltes probabilitats d’assolir uns bons resultats acadèmics, cosa que contribueix, alhora, al seu èxit social i professional