Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
elitisme
Sociologia
Doctrina que defensa l’existència d’elits en la societat i hi exalta llur paper.
acció social
Sociologia
Qualsevol acció executada per un o diversos individus en funció de l’existència d’altres individus.
Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les característiques de l’…
assalariat | assalariada
Economia
Sociologia
Dret del treball
Persona que treballa per compte d’empresaris privats o públics, dels quals rep un salari en canvi de la seva força de treball en el mercat.
L’existència dels assalariats com a classe és una de les condicions necessàries per a l’existència del règim de producció capitalista capitalisme, obrer
adaptació
Sociologia
Procés mitjançant el qual un individu, un grup o una col·lectivitat s’acomoden i viuen en llur medi físic i social.
L’adaptació és un requisit estructural per a l’existència del grup
immigrant digital
Sociologia
Persona nascuda abans de l’existència de la tecnologia digital i que experimenta una certa dificultat per dominar-ne les eines.
La situació de immigrant digital contrasta amb la del nadiu digital que ha nascut en un entorn plenament digitalitzat
ciberdelicte
Electrònica i informàtica
Dret
Sociologia
Activitat il·legal que es produeix dins del ciberespai, com ara la pirateria, la difusió de virus, etc., o que implica un ús fraudulent de la xarxa amb finalitats delictives.
El principal repte que comporta la seva existència és que mentre les lleis tenen un àmbit d’acció estatal, el ciberespai és un nou àmbit que permet actuar i delinquir en qualsevol punt del planeta
tribu
Etnologia
Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…
pluriocupació
Economia
Sociologia
Dret del treball
Exercici simultani de diverses ocupacions.
El terme indica el fet d’exercir activitats molt diferents, que, en alguns casos, comporta l’existència de diversos contractes laborals Es troben també en situació de pluriocupació aquells professionals que exerceixen la professió liberalment i alhora estan adscrits a alguna empresa o organisme oficial
legitimitat
Sociologia
Autoritat generalment acceptada d’una persona o institució respecte d’una acció o de la presa d’una decisió per la seva part, que afecta la societat o un conjunt d’individus.
La legitimitat implica l’existència d’un consens suficient en l’assumpció d’aquesta autoritat i del seu poder perquè sigui acceptada o obeïda sense coacció Tanmateix, per exemple, un govern legítim per a uns pot ser també un govern illegítim o tirànic per a uns altres
atur encobert
Economia
Sociologia
Forma d’atur caracteritzada per l’existència d’ocupacions aparents, la remuneració i productivitat de les quals és molt baixa o gairebé nul·la.
És equivalent a la locució anglesa concealed unemployment Les ocupacions domèstiques són una forma d’atur encobert, tal com ho demostren les grans diferències en el percentatge de població activa femenina en les regions industrialitzades i en les no industrialitzades