Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
esperança de vida
Sociologia
Perspectiva mitjana de durada de la vida d’una persona.
És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden arribar a viure els habitants d’una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat Per a poblacions actuals té sempre el caràcter d’estimació, car caldria preveure com evolucionaran en el futur les taxes de mortalitat per edats El seu coneixement és d’un gran interès, sobretot per a les companyies d’assegurances A nivell comparatiu, l’esperança de vida se sol utilitzar, en relació amb els nounats, com a índex socioeconòmic molt precís, puix que reflecteix el desenvolupament medicosanitari d’una…
natalitat
Sociologia
Demografia
Concepte demogràfic que en sentit estricte fa referència a una taxa, la taxa bruta de natalitat
, que hom obté dividint el nombre anual de naixements esdevinguts en una àrea determinada per la població mitjana d’aquell any.
Matemàticament s’expressa així n x essent la taxa de natalitat de l’any x , N x el nombre de nascuts vius l’any x , P x la població del 31 de desembre de l’any x , i P x - ₁ la població del 31 de desembre de l’any anterior Normalment la taxa és donada en tant per mil basta, doncs, multiplicar per mil el resultat de l’aplicació de la fórmula La taxa bruta de natalitat relaciona un flux demogràfic —els naixements al llarg d’un any— i un estoc —la població mitjana que en teoria ha generat aquest flux— Aparentment aquesta taxa és una bona mesura de la capacitat reproductora d’una…
calendari
Sociologia
Demografia
Distribució per edats d’un fenomen demogràfic dins d’una generació.
Juntament amb la intensitat final de l’ocurrència del fenomen, constitueix un dels dos eixos de la seva anàlisi demogràfica Es resumeix amb els indicadors estadístics de concentració, especialment l’edat mitjana Així, el calendari de la fecunditat és la distribució d’aquesta segons l’edat de les mares, i es resumeix en l’edat mitjana de la maternitat Si es tracta d’analitzar la fecunditat de primer rang, l’indicador serà l’edat mitjana al primer naixement En el cas de la nupcialitat, el fenomen estudiat és la distribució dels primers matrimonis segons l’…
professió liberal
Sociologia
Professió que comporta autonomia laboral, desenvolupament d’una activitat intel·lectual i, sovint, una posició social elevada o mitjana.
nupcialitat
Sociologia
Nombre proporcional de matrimonis en un temps i en un lloc determinats.
A l’hora de fer aquesta valoració, cal tenir en compte que hom sol escollir cònjuge dins un àmbit reduït geogràfic, social, religiós, encara que actualment la mobilitat social ha ampliat les possibilitats de futur cònjuge Per a establir un balanç de persones casades, hom ha de considerar que, tot i que al moment de néixer es comptabilitzen més mascles que femelles, la menor esperança de vida dels homes resulta en un nombre de vídues sempre superior al de vidus Cal també valorar les migracions, que augmenten el nombre d’homes en edat de casar-se en un lloc i el disminueixen en un altre…
hutterita
Sociologia
Individu d’un grup religiós anabaptista que s’instal·là a final del s XIX als EUA i al Canadà.
És el grup humà que té un nivell de fecunditat més elevat les dones, casades als 20 anys, tenien com a mitjana entre 10 i 11 fills El demògraf AJCoale dissenyà els seus índexs de fecunditat basant-se en aquest grup índexs de fecunditat de Coale
gentleman
Història
Sociologia
Membre de la gentry; en els documents llatins anglesos apareix en la forma generousus
.
Durant l’edat mitjana equivalia a noble, per oposició a vilatans, ciutadans i burgesos A partir de la darrera meitat del s XIX ha esdevingut un sinònim de baró , emprat en llocs públics per a distingir el sexe, o una qualificació per a indicar una persona que es destaca tant per la seva distinció de maneres i d’aspecte com per la rectitud de comportament
classe social
Sociologia
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
Segons l’anàlisi marxista, les forces i relacions de producció constitueixen la base que determina l’estructura de la societat, corresponentment dividida en classes, i la consciència i ideologia d’aquestes El fet que Marx i el marxisme hagin destacat aquest problema fou preparat per Saint-Simon i els seus seguidors, així com per Proudhon per contra, els sociòlegs anglosaxons tendeixen a diluir les classes socials sota el concepte genèric d'estratificació social, que, tot i que pugui superposar-se al de classe, designa un fenomen completament diferent Les classes socials apareixen amb la…
molt il·lustre
Sociologia
Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.
Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim
estructura d’edats
Sociologia
Divisió de la població en grups segons l’edat.
L’estructura per edats és causa i efecte de l’evolució general de la població i una dada fonamental per a la planificació econòmica i social Les edats dels membres que componen una població, si són considerades any per any, són d’un ordre una mica superior a cent, però la proporció de persones de cada edat és molt distinta, i llur significació demogràfica i econòmica també En una població normal el contingent d’individus de cada edat disminueix a mesura que és més elevada hi ha més infants de menys d’un any que d’un a dos anys, i així successivament Per a classificar la població segons la…