Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
model de Coale i Hoover
Sociologia
Model socioeconòmic que explica els efectes de l’augment de la població sobre el creixement econòmic segons la fecunditat sigui alta o bé baixa.
Es basa en l’estudi de Coale i Hoover Population Growth and Economic Development in Low Income Countries 1958 Estableix una relació negativa entre la dimensió de la llar i la seva capacitat d’estalvi, d’on s’esdevé que la reducció de la fecunditat és determinant per al creixement econòmic un nivell de fecunditat alt obliga a augmentar la inversió en sectors no productius hospitals, escoles, etc, en detriment dels sectors productius agricultura, indústria, etc Model característic d’una època de desenvolupament econòmic, principalment centrat en les macromagnituds nacionals com el…
model de nupcialitat de Coale
Sociologia
Model matemàtic dissenyat per A. Coale l’any 1971 que descriu les pautes matrimonials i de cohabitació d’unions sexuals estables.
Coale observà que les variacions en el percentatge de persones casades en cada grup d’edat es podien representar a partir de tres paràmetres l’edat mínima a partir de la qual les persones es comencen a casar, el ritme al qual es casen i la proporció final de persones casades
macdonaldització
Sociologia
Model i principi organitzatiu basat en característiques d’un restaurant de menjar ràpid.
És un terme emprat pel sociòleg nord-americà George Ritzer en el seu llibre McDonaldization of Society 1995, en el qual considera que les companyies de menjar ràpid han esdevingut el paradigma i el nou model organitzatiu de la societat contemporània a tots els països El procés de racionalització de les societats postindustrials no es basa en el model burocràtic com defensava Max Weber per a les societats industrials, sinó en el de les empreses de menjar ràpid Els principis que mouen a aquesta cadena s’estan estenent a la resta d’esferes de la vida social Hom destaca quatre components…
població estable
Sociologia
Model teòric de població tancada (sense entrades ni sortides migratòries) amb una estructura per edats i sexe fixa en el temps i amb un ritme de creixement (positiu o negatiu) constant.
Aquest model és el resultat de simular matemàticament el manteniment de taxes de mortalitat i de fecunditats inalterades durant moltes dècades, fins que l’única característica que varia és la grandària de la població Els fonaments teòrics d’aquest model ja els posà el matemàtic Leonhard Euler el 1760, però el seu desenvolupament definitiu arribà al s XX amb els treballs d’Alfred JLotka, aplicats extensament durant la segona meitat de segle en l’estudi de poblacions que no disposen de fonts estadístiques completes sobre la seva població Un cas particular de població…
empresa xarxa
Sociologia
Nova forma d’organització de les empreses que comporta el pas de la burocràcia vertical i centralitzada a un nou tipus de burocràcia horitzontal incentivada pels canvis econòmics i tecnològics.
Segons Manuel Castells, l’empresa canvia el model organitzatiu tradicional per adaptar-se a les condicions d’imprevisibilitat que marquen el ràpid canvi econòmic i tecnològic L’organització del treball dins l’empresa xarxa gira al voltant del procés de treball hi ha una jerarquia plana la gestió es fa en equip els resultats es mesuren en funció de la satisfacció dels clients els incentius es basen en els resultats de l’equip L’empresa xarxa materialitza la cultura de l’economia informacional El canvi en el model organitzatiu es dóna parallelament al canvi tecnològic
tipus ideal
Sociologia
Model teòric que pretén descriure una realitat social posant en relleu les seves característiques més fonamentals.
Max Weber insistí en la importància que tenen els tipus ideals per a fer explícits els procediments pels quals els científics socials formulen conceptes generals, abstractes, tals com “mercat purament competitiu” o “burocràcia” Els tipus ideals faciliten la comprensió d’una realitat social complexa, sense que necessàriament correspongui a la realitat descrita en tots els seus detalls
natalitat
Sociologia
Demografia
Concepte demogràfic que en sentit estricte fa referència a una taxa, la taxa bruta de natalitat
, que hom obté dividint el nombre anual de naixements esdevinguts en una àrea determinada per la població mitjana d’aquell any.
Matemàticament s’expressa així n x essent la taxa de natalitat de l’any x , N x el nombre de nascuts vius l’any x , P x la població del 31 de desembre de l’any x , i P x - ₁ la població del 31 de desembre de l’any anterior Normalment la taxa és donada en tant per mil basta, doncs, multiplicar per mil el resultat de l’aplicació de la fórmula La taxa bruta de natalitat relaciona un flux demogràfic —els naixements al llarg d’un any— i un estoc —la població mitjana que en teoria ha generat aquest flux— Aparentment aquesta taxa és una bona mesura de la capacitat reproductora d’una població, però…
rol
Sociologia
Model de comportament que, en una societat determinada, hom espera d’una persona amb relació al seu estatus.
Aquest concepte s’ha agafat del món del teatre, on fa referència al paper que un actor desenvolupa en una obra En tota societat els individus desenvolupen una certa diversitat de rols en l’àmbit dels diferents contextos institucionals
familiarisme
Sociologia
Característica d’algunes societats en què la família constitueix un element crucial de reproducció i estructuració i tendeix a vertebrar la societat en el seu conjunt.
Hi ha moltes pràctiques i representacions simbòliques que estan fetes a imatge i semblança de les relacions familiars Així, en una societat familiarista la separació que hom fa entre el públic i el privat resulta força artificiosa perquè sovint algunes relacions de l’àmbit públic —per exemple a les empreses— estan regides pel model familiar Com assenyala LlFlaquer 2008, a Catalunya la família troncal, el model tradicional per antonomàsia, ha proporcionat històricament una matriu a partir de la qual deriven moltes pautes implícites de les relacions socials El règim de…
ocupació

Edifici ocupat a Barcelona
© Sofia Picañol
Sociologia
Moviment social centrat en la recuperació de locals buits amb l’objectiu de convertir-los en habitatges o bé en centres socials autogestionats que són un focus d’activitats polítiques i culturals.
Els defensors de l'ocupació la justifiquen per l’existència generalitzada d’habitatges buits i en desús, d'una banda, i de l’altra, per la manca de polítiques públiques que facilitin l’accés a l’habitatge, en un context d’especulació immobiliària que tendeix a l’augment de preus de lloguers i hipoteques Format majoritàriament per joves en edat d'emancipació, el moviment considera prioritari el dret de tots els ciutadans a l’accés d’un habitatge digne per davant del dret a la propietat, i reivindica, per tant, l’ús social de la propietat Planteja un model autònom d’organització i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina