Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Modest Reixach i Pla
Sociologia
Sociolingüista.
Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a…
indià | indiana

L´edifici neoclàssic de l´Hospital Xifré, a la dreta de la riera d´Arenys (Maresme)
© Fototeca.cat
Sociologia
Persona emigrada que ha tornat d’Amèrica.
Als Països Catalans, reberen el nom d'indians o americans els catalans que marxaren a terres americanes durant la primera meitat del segle XIX i que retornaren a la seva localitat d'origen, generalment havent-hi fet fortuna Solien marxar de joves, preferentment, de les comarques costaneres, i s'installaven a les colònies d'ultramar, especialment Cuba, Puerto Rico, el Brasil, l'Argentina i Mèxic, on feien fortuna en negocis relacionats amb el tabac, el sucre, el comerç, etc Amb la riquesa aconseguida encarregaven la construcció de mansions sumptuoses a les seves viles natals, i a la vegada …
Lluís Vicent Aracil i Boned
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista.
Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…
,
ecogastronomia
Alimentació
Sociologia
Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.
És per això que també proposa un canvi en la lògica de la producció agroalimentària, a través d’iniciatives d’ajuda a la producció local d’aliments sostenibles i de qualitat, respectant el medi ambient, el benestar animal, els productors i la salut humana, i promou la protecció i el foment de l’herència cultural de les tradicions gastronòmiques i alimentàries, dels seus productes i dels seus sistemes de producció Aquest corrent o moviment gastronòmic, fundat el 1989 a Itàlia per Carlo Petrini per a contrarestar el tipus d’alimentació imposat per l’extensió del menjar ràpid fast-…
pensament únic
Economia
Sociologia
Corrent de pensament sorgit arran de la desaparició del bloc soviètic que adopta el neoliberalisme i el conservadorisme polític com a base d’un nou ordre global, que es presenta com a hegemònic.
El desmantellament del bloc comunista permeté presentar el neoliberalisme com a única via econòmica vàlida, fins i tot natural El pensament únic s’erigí aleshores com a única alternativa possible d’organització política, econòmica i social El terme, sorgit a França els anys noranta a partir de la seva utilització en la revista Le Monde Diplomatique , i àmpliament acceptada pels crítics del neoliberalisme, no expressa només una forma d’organització econòmica, sinó que va més enllà per a definir un ordre global en el qual l’economia, i sobretot els mercats, pauten i determinen tots els àmbits…
dona
Sociologia
Dret
Persona del sexe femení.
Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona restà relegada a un paper de…
ecologisme
Política
Sociologia
Conjunt de corrents ideològics que tenen en comú la voluntat d’assolir un nou ordre social basat en els principis de l’ecologia concebuda com a ciència totalitzadora.
La majoria de grups ecologistes comparteixen un refús del productivisme de les societats contemporànies, del centralisme i la concentració del poder en mans dels estats i de les companyies multinacionals, i de l’explotació abusiva dels recursos naturals, i propugnen una societat no jerarquitzada, oberta i autogestionària El pacifisme i el refús de l’energia nuclear són també comuns a la majoria de grups ecologistes Els primers grups ecologistes nasqueren als EUA sobretot a Califòrnia vers la meitat de la dècada de 1960 a l’entorn dels moviments de drets civils i d’oposició a la guerra de…
Sociologia 2012
Sociologia
Els efectes de la recessió econòmica La crisi econòmica va posar al descobert les carències de l'estat del benestar © CDC / Amanda Mills Al llarg del 2012 es van seguir manifestant les seqüeles d'una crisi que, segons els analistes, tendeix a prolongar-se A Espanya els efectes de la crisi financera van arribar amb efecte retardat i l'any 2012 van assolir una especial virulència amb la fallida de Bankia i d'altres caixes d'estalvi rescatades amb diners públics Les conseqüències socials de la crisi, agreujades pel dèficit de les finances públiques i per les famoses "retallades",…
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…