Resultats de la cerca

La causa principal de l’envelliment és el descens de la fecunditat, en especial si va acompanyada d’un descens efectiu de la mortalitat entre adults i vells També pot donar lloc a un fort envelliment l’emigració, quasi sempre constituïda per joves de sexe masculí, amb la qual cosa no tan sols augmenta la proporció de vells per manca de joves, sinó que el desequilibri entre sexes a l’edat matrimonial fa baixar la nupcialitat i, conseqüentment, la natalitat i les perspectives de rejoveniment El grau d’envelliment es coneix, bé pel percentatge de vells a partir d’un 10% de vells hom pot parlar…

La causa n’ha estat un procés de desinstitucionalització de les relacions familiars i una secularització de la societat que han provocat una sèrie de canvis de valors, canvis que han tingut com a resultat una major incorporació de la dona al treball i una nova manera d’entendre la família, la maternitat i la paternitat, la relació de parella i els papers de cada sexe Tota aquesta nova casuística ha comportat la davallada i el retardament de la nupcialitat, la major inestabilitat i menor durada de molts matrimonis, l’aparició de les segones noces com a resultat de l’increment del nombre de…

L’estructura per edats és causa i efecte de l’evolució general de la població i una dada fonamental per a la planificació econòmica i social Les edats dels membres que componen una població, si són considerades any per any, són d’un ordre una mica superior a cent, però la proporció de persones de cada edat és molt distinta, i llur significació demogràfica i econòmica també En una població normal el contingent d’individus de cada edat disminueix a mesura que és més elevada hi ha més infants de menys d’un any que d’un a dos anys, i així successivament Per a classificar la població segons la…

El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el tractament…