Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
reacció
Política
Sociologia
Conjunt de manifestacions (actituds, pensaments o moviments) que sorgeixen enfront d’una situació establerta determinada, pel que fa a l’ordre polític o social, a l’ordre religiós, o a l’artístic i cultural, i que cerquen sovint el restabliment d’una realitat ja ultrapassada.
L’enfortiment, per exemple, de posicions ideològicament regressives pot provocar una reacció de caràcter progressiu i àdhuc revolucionari, i a l’inrevés En aquest sentit general la reacció sol restar vinculada al que hom anomena oposició
sistema d’alta confiança
Sociologia
Sistema organitzatiu que concedeix als treballadors una gran autonomia i un control personal de les tasques laborals.
Les posicions d’alta confiança són les que deixen als individus un alt marge de llibertat per a regular el ritme, i, fins i tot, alguns aspectes del contingut del seu treball en el marc de certes directrius globals
simbiosi
Sociologia
En ecologia humana, relació que sustenta l’estructura d’un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball i que inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components.
No hi ha acord quant als límits del camp de la simbiosi mentre que uns RE Park, EW Burgess la redueixen a un tipus subsocial d’interacció amb exclusió de totes les formes d’interrelació que inclouen el pensament i la parla, d’altres AH Hawley la limiten estrictament a la interacció i complementarietat entre persones que ocupen posicions diferents i exerceixen funcions especialitzades en la divisió del treball, amb exclusió de les relacions suplementàries entre persones que ocupen funcions similars, com en el cas del comensalisme
Women’s Lib
Sociologia
Moviment feminista nord-americà feminisme
.
El nom és una abreviació de Women's Liberation ‘alliberament de les dones’ Participà de l’esperit contestatari dels anys del seu sorgiment i apogeu de la segona meitat dels anys seixanta a la segona dels anys setanta, de vegades amb posicions molt radicals Tendia a assimilar les seves reivindicacions amb les d’altres collectius negres, hippies , etc en el context de la lluita pels drets civils als EUA El moviment refusava els estereotips associats a la feminitat, així com el determinisme biològic, i alhora atribuïa la discriminació de la dona a factors socials i culturals, i…
Vilfredo Pareto
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg italià.
Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i…
credencialisme
Sociologia
Tendència de les societats modernes a assignar posicions, especialment llocs de treball, a partir de les qualificacions o titulacions educatives.
Quan esdevé obsessiu, el credencialisme pot arribar a desvirtuar el sentit del procés educatiu L’exigència de titulacions pot ser una mesura molt efectiva per a restringir l’accés a determinades ocupacions professionals, però, sovint, els continguts d’aquesta formació acadèmica i les condicions personals del candidat tenen poca relació amb les habilitats que demana l’exercici d’una professió concreta
Jesús Martín-Barbero
Sociologia
Sociòleg colombià d’origen castellà.
Doctor en filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina, amplià estudis a l’Escola d’Alts Estudis de París Fundà el Departament de Comunicació a la Universidad del Valle, a Cali Colòmbia, on romangué entre el 1975 i el 1995 Posteriorment, exercí la docència a l’Instituto Tecnológico i de Estudios Superiores de Occidente, a Monterrey Mèxic, entre el 1995 i el 2002 Presidí l’Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación ALAIC A Comunicación masiva discurso y poder 1978 estudià com les elits dominants fan servir els mitjans de comunicació com a instruments de dominació…
Jürgen Habermas
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte illustrat…
reconeixement facial
Electrònica i informàtica
Sociologia
Tècnica d’identificació biomètrica d’una persona basada en el tractament automàtic dels seus trets facials més característics extrets d’una imatge digital o d’un vídeo.
La tecnologia del reconeixement facial és una de les aplicacions de la intelligència artificial Procedeix a través de sistemes d’algorismes i de xarxes neuronals que processen quantitats massives de dades reconeixent patrons, posicions i mesures de la cara que comparen amb les subministrades per càmeres de seguretat, dispositius electrònics com ara ordinadors o mòbils, etc Tot i que moltes vegades les imatges a identificar són confuses, la capacitat per al processament i la definició d’imatges, així com l’aprenentatge automàtic, redueixen com més va més el marge d’error És una…
socialisme utòpic
Robert Owen, representant del socialisme utòpic
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…
