Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
taxa
Economia
Sociologia
Preu, import, mesura o percentatge en què hom ha taxat alguna cosa.
Quan hom fa referència a un determinat percentatge o proporció entre diverses magnituds o variables econòmiques, utilitza preferentment el terme “taxa”, en aquells casos en què és fàcilment identificable i relativament estable en el temps Així, hom parla de taxa de canvi, taxa de mortalitat, taxa de natalitat, mentre que en altres casos més diversificats o modificables és utilitzat el terme “tipus” Aquest és el cas de tipus d'interès, tipus de descompte, etc
ecoconsum
Economia
Sociologia
Actitud compromesa amb una forma de consum que vetlla per una producció agrària sostenible i respectuosa amb el medi ambient, que no comprometi les opcions de les generacions futures.
En general, aquesta actitud ve acompanyada d’una defensa que l’acció econòmica ha de partir del nucli local i d’un tipus de proveïment preferentment autogestionat de productes ecològics o ecobiològics, fonamentalment aliments, i aposta per un apropament entre el món urbà i el rural, a través de la implicació de tots els agents —pagesos, elaboradors, distribuïdors i consumidors— en un mateix procés, basat en l’acceptació, el respecte i la confiança mútua
estereotip
Sociologia
Idea preconcebuda i simplificadora, basada
generalment en pseudoconeixements, tòpics o patrons culturals prèviament establerts, que hom utilitza per a conceptualitzar una realitat social, especialment persones i grups.
Els estereotips simplifiquen la realitat i la fan més comprensible Es vehiculen mitjançant construccions lingüístiques relativament simples, necessàries en el procés de socialització El concepte d’estereotip s’empra preferentment en el camp de la psicologia social, però s’ha estès a altres disciplines de coneixement En el seu llibre Public Opinion 1922, el periodista i sociòleg nord-americà Walter Lippman identificà els mitjans de comunicació com els principals creadors i vehicles d’estereotips en les societats democràtiques modernes, en les quals els ciutadans han de prendre…
indià | indiana

L´edifici neoclàssic de l´Hospital Xifré, a la dreta de la riera d´Arenys (Maresme)
© Fototeca.cat
Sociologia
Persona emigrada que ha tornat d’Amèrica.
Als Països Catalans, reberen el nom d'indians o americans els catalans que marxaren a terres americanes durant la primera meitat del segle XIX i que retornaren a la seva localitat d'origen, generalment havent-hi fet fortuna Solien marxar de joves, preferentment, de les comarques costaneres, i s'installaven a les colònies d'ultramar, especialment Cuba, Puerto Rico, el Brasil, l'Argentina i Mèxic, on feien fortuna en negocis relacionats amb el tabac, el sucre, el comerç, etc Amb la riquesa aconseguida encarregaven la construcció de mansions sumptuoses a les seves viles natals, i a…
població activa
Sociologia
Població que té l’edat mínima per a accedir al mercat laboral i es troba en situació d’ocupació o bé en estat d’atur o desocupació.
Hom entén per població activa ocupada aquella que realitza una activitat econòmica de la qual obté una remuneració La població activa desocupada és aquella que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava anteriorment a la situació de desocupació El mesurament d’aquest darrer grup de població ve donat per la proporció de població activa és a dir, la relació entre el conjunt de la població activa respecte del total de la població La taxa d’ocupació relaciona el nombre de persones ocupades respecte del total de la població activa, mentre que la taxa d’atur…
clan
Etnologia
Sociologia
Grup social de base, intermedi entre la família i l’estructura tribal, a la qual pertany.
Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia on ha tingut un paper destacat al llarg de la història, i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes conjuntament la…
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica…
moviment obrer
Història
Sociologia
Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…