Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Arnold Gehlen
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Professor a Leipzig, a Viena 1947 i a Aquisgrà 1962, descriví l’home com a ésser instintivament incert, relacionat necessàriament amb la realització de principis espirituals i de creacions culturals Escriví Der Mensch Seine Natur und seine Stellung in der Welt ‘L’home, la seva natura i la seva posició en el món’, 1940 i Sozialpsychologische Probleme in der industriellen Gesellschaft ‘Problemes sociopsicològics en la societat industrial’, 1949
consum ostentós
Sociologia
Conducta d’aquelles persones que mitjançant una despesa considerada excessiva i malversadora volen acreditar la seva pertinença, real o pretesa, a un determinat estatus social.
Malgrat que els gustos i els estils de vida canvien, es tracta d’un fenomen gairebé universal, atès que l’exhibició de la riquesa és una actitud característica del “nou ric”, que necessita afirmar-se i compensar el seu origen social humil mostrant-la com si es tractés d’un trofeu Thorstein Veblen fou el primer economista que, més enllà de l’anàlisi econòmica convencional, es referí a aquest tipus de consum relacionat amb la voluntat de distinció A The Theory of the Leisure Class , 1899 Veblen observa que qualsevol despesa que contribueixi de manera efectiva a la bona fama de l’…
aprenentatge
Sociologia
Període durant el qual hom aprèn un ofici o una professió.
En les relacions de producció menestral es caracteritzava pel contacte directe entre mestre i aprenent i pel coneixement complet de l’ofici amb la introducció de l’organització científica del treball i la seva divisió, la formació professional pretén d’aconseguir únicament un rendiment més gran i una major rapidesa en l’execució de les operacions Certes tendències patronals condicionen l’aprenentatge a l’execució de tasques immeditament útils i, especialitzant-s’hi tot seguit, l’aprenent no té ocasió d’exercitar-se en totes les tècniques de la seva professió Els qui consideren que l’aprenent…
superpoblació
Sociologia
Concepte demoeconòmic que fa referència a un desajust entre la població i els recursos en un territori determinat, atribuïble a un excés de la primera variable.
Aquest desajust es manifesta, entre altres símptomes, per fam, atur, manca d’habitatges, etc, factors que, alhora, són considerats obstacles per al futur desenvolupament del grup social Tanmateix, com que el factor recurs és un fenomen en gran part social, és molt difícil de destriar quan el desajust població-recursos és degut a un excés de població o a una inadequada utilització o distribució social de les potencialitats del territori És freqüent que en territoris grans i poc poblats, rics en potencialitats estocs de primeres matèries i recursos humans, una gran part de la població visqui en…
indià | indiana

L´edifici neoclàssic de l´Hospital Xifré, a la dreta de la riera d´Arenys (Maresme)
© Fototeca.cat
Sociologia
Persona emigrada que ha tornat d’Amèrica.
Als Països Catalans, reberen el nom d'indians o americans els catalans que marxaren a terres americanes durant la primera meitat del segle XIX i que retornaren a la seva localitat d'origen, generalment havent-hi fet fortuna Solien marxar de joves, preferentment, de les comarques costaneres, i s'installaven a les colònies d'ultramar, especialment Cuba, Puerto Rico, el Brasil, l'Argentina i Mèxic, on feien fortuna en negocis relacionats amb el tabac, el sucre, el comerç, etc Amb la riquesa aconseguida encarregaven la construcció de mansions sumptuoses a les seves viles natals, i a la vegada …
nupcialitat
Sociologia
Nombre proporcional de matrimonis en un temps i en un lloc determinats.
A l’hora de fer aquesta valoració, cal tenir en compte que hom sol escollir cònjuge dins un àmbit reduït geogràfic, social, religiós, encara que actualment la mobilitat social ha ampliat les possibilitats de futur cònjuge Per a establir un balanç de persones casades, hom ha de considerar que, tot i que al moment de néixer es comptabilitzen més mascles que femelles, la menor esperança de vida dels homes resulta en un nombre de vídues sempre superior al de vidus Cal també valorar les migracions, que augmenten el nombre d’homes en edat de casar-se en un lloc i el disminueixen en un altre…
sagrat
Etnologia
Religió
Sociologia
Dit de tot allò que és relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per a mantenir la…
terrorisme
Política
Sociologia
Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.
Pot practicar-lo un estat i de fet així ho han fet tots els estats totalitaris, però és més corrent que ho faci un partit o un grup reduït de persones Els seus precedents són antiquíssims, però en la seva forma moderna aparegué amb el populisme rus assassinat del tsar Alexandre II, el 1881 i amb l’onada de magnicidis realitzats per anarquistes que es produí a continuació Sadi Carnot, president de la República Francesa, el 1894 HumbertI d’Itàlia, el 1900 McKinley, president dels EUA, el 1901 Barcelona en fou particularment afectada atemptat de Pallàs contra Martínez de Campos 1893, bomba del…