Resultats de la cerca

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…

Contempla el treball com una activitat collectiva i considera que l’acció no és només una simple resposta a una situació social, sinó una manifestació creativa, simbòlica, que té dues dimensions el sistema d’acció històrica i el sistema de reaccions de classe N'és un representant destacat A Touraine

Fou professor de la Universitat de Missouri i de la New School for Social Research de Nova York i director del Journal of Political Economy 1896-1905 Principal representant de l’institucionalisme, s’enfrontà amb les escoles clàssiques, marginalistes i marxistes en considerar que la ciència econòmica ha d’estudiar descriptivament l’origen i l’evolució de les institucions dotades d’autoritat per la tradició i interferir constantment en els interessos dels individus Publicà, entre altres obres, The Theory of the Leisure Class 1899 i The Theory of Business Entreprise 1904

Representant de l’escola de Chicago, ha fet una important contribució a la sociologia contemporània, especialment en el camp de la formació i la socialització ocupacional, que tracta en Boys in White 1961 També ha fet aportacions en el camp de la recerca sobre les subcultures i les carreres descarrilades —per exemple amb Outsiders 1963—, i en el de l’estudi de la cultura dels joves i de l’educació superior —amb Making the Grade 1968 i Campus Power Struggle 1970— Una altra obra seva a destacar és Sociological Work, Method and Substance 1970

Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que…

En foren membres fundadors, entre d’altres, AMBadia i Margarit, JTorres, VPitarch, GPuig, FVallverdú, LlVAracil, DJBernardó, JCarbonell, J Martí i Castell, AMoll i MReixach, alguns dels quals tingueren un paper destacat en el Congrés de Cultura Catalana 1976, en el II Congrés Internacional de Llengua Catalana 1986 i en la formulació de les noves polítiques lingüístiques als Països Catalans durant els anys vuitanta Des del 1977 publica la revista Treballs de Sociolingüística Catalana Des del 1991, té un representant al Consell Social de la Llengua Catalana Antoni MBadia i…

Llicenciat en psicologia el 1951 i doctor en filosofia per la Universitat de Cornell el 1957, és professor de sociologia a la Universitat de Santa Bárbara Califòrnia Considerat —juntament amb HGarfinkel— el principal representant de l’etnometodologia, la seva contribució comprèn aspectes de la lingüística, l’antropologia i la psicologia social i es basa en el principi de reflexivitat que estudia les condicions socials del mateix coneixement sociològic En els seus estudis posa èmfasi en la vida quotidiana, amb mètodes d’observació sobre el terreny entrevistes en profunditat,…

Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte…

Estudià economia i administració d’empreses a la Universitat de Yale 1934 i al Balliol College d’Oxford 1936, on es graduà L’any següent començà l’activitat com a financer a Wall Street, i el 1940 fundà una assessoria per a la gestió de fons El 1954 creà el fons d’inversió Templeton Growth Fund, que amb el temps esdevingué un dels fons d’inversió de més èxit i amb el qual guanyà una gran fortuna El 1992 vengué el fons a una companyia d’inversors El 1956, amb William Damroth establí el fons d’inversió especialitzat Nucleonics, Chemistry, and Electronics Fund, que tingué un fort creixement els…

Es formà a la universitat d’Hamburg 1947-52 i a la London School of Economics, on tingué com a mestre Karl Popper es doctorà el 1957 Exercí la docència a la universitat de Saarbrücken 1954 i, posteriorment, a les de Tübingen 1960 i Constança 1966-69 i 1984-86 A partir del 1964 dugué a terme una certa activitat política, com a membre del Freie Demokratische Partei, i àdhuc ocupà un escó al Bundestag 1969-70 i fou membre de la comissió de les Comunitats Europees 1970-74 Dirigí la London School of Economics del 1974 al 1984, i de 1987 a 1997 fou rector del St Anthony’s College d’Oxford Destacat…