Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
senyor | senyora
Sociologia
Terme de cortesia que s’aplica a qualsevol persona, encara que sigui de condició inferior.
Hom l’utilitza com a apellatiu a l’inici d’una carta, d’un discurs, en dirigir-se a algú personalment, com a resposta afirmativa o negativa, etc
desafecció
Sociologia
Sentiment subjectiu d’impotència i falta de confiança que té una bona part de la ciutadania respecte el món de la política.
Terme encunyat pel politòleg Giuseppe Di Palma, la desafecció política ha estat detectada i estudiada en altres països democràtics on el sentiment de distància dels ciutadans respecte les institucions és cada vegada més gran i es parla, sovint, de descrèdit, apatia o cinisme democràtic En el nostre país ha esdevingut una preocupació relativament recent La desafecció ciutadana o el descrèdit de la política respon bàsicament a la percepció que el món de la política i els partits polítics en general “no escolten els ciutadans” i “no els tenen en compte en la seva presa de decisions” S’ha estès…
accionalisme
Sociologia
Doctrina sociològica que s’interessa per la problemàtica de l’acció i del treball.
Contempla el treball com una activitat collectiva i considera que l’acció no és només una simple resposta a una situació social, sinó una manifestació creativa, simbòlica, que té dues dimensions el sistema d’acció històrica i el sistema de reaccions de classe N'és un representant destacat A Touraine
medicalització
Sociologia
Procés pel qual les ciències biomèdiques intervenen en esdeveniments naturals i fenòmens socioculturals i els redefineixen.
Actualment hi ha una tendència creixent a posar etiquetes mèdiques o psiquiàtriques a allò que hom considera comportaments socialment o moralment indesitjables, entenent que la medicina, la psiquiatria i les ciències biomèdiques en general són disciplines científiques que poden donar resposta a tota mena de problemes socials, reconeixent-los com a patologies per exemple l’alcoholisme, el vandalisme, l’homosexualitat, la conducció perillosa, la dissidència política, etc
fòbia social
Sociologia
Temor acusat i persistent produït per l’exposició a una o més situacions socials en què l’individu es veu exposat al judici i avaluació de persones que no pertanyen al seu àmbit familiar o al seu entorn més proper.
Algunes de les fòbies socials més habituals tenen lloc davant situacions com ara parlar en públic, anar a entrevistes, participar en festes, actes socials o altres El subjecte tem, sobretot, actuar d’un mode que sigui humiliant o compromès per a ell L’exposició a aquests contextos socials temuts provoca una resposta gairebé immediata de malestar i d’ansietat excessiva i irracional que pot derivar en una crisi d’angoixa
Coordinadora Gesto por la Paz de Euskal Herria
Sociologia
Plataforma cívica creada al País Basc i Navarra en resposta a la violència d’ETA vigent del 1986 al 2013.
Creada el 26 de novembre de 1986, s’autodefinia com a pacifista, cívica, unitària, pluralista i independent de qualsevol partit, organització o institució polítiques Posà èmfasi sobretot en els mitjans pacífics i els drets humans per a la consecució del seu objectiu, la mobilització ciutadana i el foment de la cultura de la pau En foren accions característiques les seves concentracions en silenci a la via pública cada vegada que hi havia un atemptat mortal, així com l’exhibició de llaços blaus com a símbol de rebuig als segrestos d’ETA Dugué també a terme multitud de trobades informatives,…
absentisme
Economia
Sociologia
Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals (com la malaltia), excloent-ne habitualment el temps perdut per vacances, vagues, locauts o interrupcions inferiors a una o dues hores.
Normalment, l’absentisme laboral és calculat com a percentatge d’hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d’un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l’any Cal distingir, però, entre l’absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l’absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d’ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial Els sociòlegs que han estudiat el…
moviment Me Too
Sociologia
Moviment de denúncia contra l’assetjament i la violència masclistes.
Té com a vehicle les xarxes socials, i l’etiqueta #MeToo ‘jo també’ en resposta a una denúncia concreta, compartida per dones que han estat objecte d’agressions masclistes L’efecte multiplicador que genera compartir el missatge crea un vincle solidari en el collectiu de dones agredides, crucial per a fer pública la magnitud del problema i crear una consciència de grup vulnerable La frase fou ideada el 2006 per la nord-americana Tarana Burke, que suggerí en un missatge de Twitter respondre #MeToo a les dones que havien estat objecte de violència masclista Tanmateix, no fou fins l’…
treball social
Sociologia
Activitat professional dels assistents socials
.
És dirigit a persones, grups i comunitats per a ajudar-los a tenir consciència crítica de llur realitat i a fer cara a les situacions conflictives i carencials Consisteix a analitzar, sintetitzar i interpretar les causes que les produeixen i els elements que hi intervenen i formular programes d’acció conjuntament amb les persones i els grups afectats i amb altres professionals Com a activitat professional el treball social nasqué als països més industrialitzats al final del s XIX, com una resposta a les necessitats socials provocades pels canvis que originà la industrialització…
ciutat intel·ligent
Urbanisme
Sociologia
Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents basats en tecnologies de la informació i les comunicacions i enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis de la ciutat, com la qualitat de vida dels seus habitants.
Aquests mecanismes intelligents consisteixen en la recollida de dades per part d’una xarxa de sensors, i en la posterior anàlisi automatitzada d’aquelles que permet la millora en la presa de decisions sobre diferents serveis Alguns exemples de serveis que poden fer ús d’aquesta intelligència són el control automàtic de l’enllumenat públic, el control del reg depenent de la humitat, la recollida d’escombraries segons l’estat dels contenidors, el control automàtic dels semàfors segons l’estat del trànsit, etc Les ciutats intelligents a més d’una bona xarxa d’infraestructures d’informació…