Resultats de la cerca

Es formà a la Universitat de Michigan i a la de Harvard Els seus inicis com a reporter influïren en la seva manera de concebre el sociòleg com una mena de superperiodista que escriu sobre les tendències de continuïtat i de canvi que se succeeixen en el llarg termini de les societats Es desplaçà posteriorment a Alemanya, on es posà sota la tutela de Georg Simmel i on finalitzà el seu doctorat el 1904 El 1914 entrà al departament de sociologia i antropologia de la Universitat de Chicago, on realitzà els seus treballs sobre comportaments collectius en la ciutat D’aquestes investigacions, en…

Doctor en filosofia el 1939 i professor de sociologia de la Universitat de Califòrnia des del 1953 Juntament amb l’estudi de la sociologia general, Nisbet s’ocupà sobretot de la sociologia de les comunitats, prestant especial atenció al poder polític i al canvi d’autoritat, així com als orígens del pensament sociològic modern en les concepcions del món i les ideologies del s XIX Dins la seva extensa obra destaquen Contemporary Social Problems and Introduction to the Sociology of Deviant Behavior and Social Disorganization coautor, 1961 The Sociological Tradition 1967 Social Change and History…

Professor a Colúmbia, desenvolupà la teoria funcionalista d’acord amb la línia antiutòpica de la sociologia nord-americana A Social Theory and Social Structure 1957 definí la funció com els procediments biològics i socials que ajuden a mantenir el sistema i que suposen conseqüències objectives observables Altres aportacions seves que tingueren una àmplia influència foren la teoria de l’anomia, la concepció de la burocràcia i l’explicació sociològica del desenvolupament de la ciència al sXVII És autor, també, de The Student Physician 1957, On the Shoulders of Giants 1965, Social Theory and…

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…

Destaca pels seus intents d’establir vincles entre les mesures demogràfiques transversals preses en un moment determinat de la història de la població i les longitudinals preses al llarg de la vida de les generacions Treballà a l’Office of Population Research de la Universitat de Princeton des del 1971

Fa referència a la rellevància creixent de factors generadors d’una lleialtat gairebé religiosa i que esdevenen referents compartits de sentit entre els individus en una societat bàsicament secular En altres paraules, si algunes dimensions tradicionals de la religió s’estan debilitant, altres fenòmens com el patriotisme, la pertinença a organitzacions no governamentals, la ciutadania virtuosa o els grans esdeveniments esportius i musicals, adopten característiques pròpiament religioses

El sociòleg francès Robert Castel fou pioner en l’ús d’aquest concepte a la meitat dels anys setanta del s XX L’estudi de l’exclusió social en les societats avançades aportà una visió més amplia i més profunda que la dels estudis sobre la pobresa basada només en els recursos materials

El terme bureaucratie fou emprat per primera vegada cap a la meitat del s XVIII per l’economista Vincent de Gournay, i esdevingué corrent al s XIX per a indicar el govern exercit pels funcionaris, i no pels polítics Gaetano Mosca mostrà 1895 com la burocràcia és part fonamental de l’estructura dels grans imperis i estats, talment que hom pot classificar tot sistema polític —des del punt de vista de la seva organització— bé com a burocràtic , bé com a feudal Robert Michels estengué aquest concepte a l’organització interna dels partits polítics 1911 El tipus ideal de burocràcia…

Fou secretari perpetu 1916 de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Dirigí la revista “Laboratorio” des del 1928 Collaborà, especialment amb articles de divulgació mèdica, a la crònica internacional de “La Illustració Catalana”, “La Veu de Catalunya” i “La Vanguardia” Publicà Sectarios y locos 1905, La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones 1918, Las aguas de Barcelona 1926 De jove havia publicat estudis sobre el moviment nacionalista El doctor Robert 1902, Catalunya i el problema de les nacionalitats 1909

 El nom fou proposat per l’historiador de la ciència nord-americà Robert Proctor, que considera que la ignorància i el desconeixement es generen activament en la societat a través de processos complexos de desinformació difícils de desxifrar pel ciutadà corrent Aquesta generació activa i premeditada de la ignorància té el seu punt de màxima expressió en el secretisme militar i científic Tanmateix, els darrers temps, han estat casos com el de l’amenaça d’una pandèmia de grip A, àmpliament esgrimida per institucions polítiques i sanitàries internacionals o el cas Wikileaks, els que…