Resultats de la cerca

Doctorada i especialista en sociologia de la comunicació, tema sobre el qual ha publicat articles i llibres, entre els quals Las formas de consumo de la televisión como generadora de identidad 1998, La Societat Xarxa a Catalunya 2003, amb M Castells i altres, La transició a la Societat Xarxa 2007, amb M Castells i altres, Televisió i Internet la guerra de les pantalles 2007, amb C Tabernero i V Dwyer Ha estat directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 1995 a 2002, i membre del consell d’…

Llicenciada 1965 i doctorada en filosofia 1974 per la Universitat de Barcelona, estudià a París amb Alain Touraine 1967-79 Fou professora de sociologia a la Universitat de Barcelona 1970-73 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, on fou també catedràtica 1992-2006 i catedràtica emèrita des del 2006 Especialitzada en els camps de la sociologia de l’educació i la sociologia de la dona, destaca l’Enquesta Metropolitana realitzada a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans 1984-85, 1990, 1885, 2000 En l’àmbit de la gestió pública, fou directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’…

Doctora en sociologia per la Universitat de Reading Gran Bretanya i en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment és catedràtica de Sociologia Des del 1990 és membre numerària de l’IEC L’any 1990 rebé el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del Centre d’Investigacions Sociològiques CIS i el 1995 aconseguí el reconeixement Mary Parker Follet de la Societat Americana de Ciència Política Experta en el camp dels estudis sobre immigració, segueix una línia de recerca neomarxista i partidària de la teoria de l’acció racional És autora, entre altres obres…

De família jueva, fou, amb la seva mare, l’única que escapà de l’extermini nazi Inicialment orientada envers les ciències, una conferència de György Lukács  la feu decidir per la filosofia, matèria en la qual es titulà el 1955 Posteriorment formà part de l’anomenada Escola de Budapest encapçalada per Lukács, del qual fou ajudant a la universitat Sota la seva influència, se centrà inicialment en interpretacions marxistes de la realitat social, corrent de pensament del qual es distancià progressivament Membre del Partit Comunista des del 1947, la seva posició crítica envers la intervenció…

Presidenta de la federació sueca de dones professionals 1935-38 i 1940-42, inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50 Directora 1951-56 del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia 1956-61, fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament 1966-73 Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel de la pau amb el diplomàtic…

Disputà quatre partits amb la selecció espanyola de rugbi Llicenciada en educació física per l’INEFC, és doctora en sociologia, especialitzada en feminisme i en l’anàlisi del gènere en l’esport

L’any 1889 fundà a Chicago un establiment social anomenat Hull House que fou model d’establiments posteriors i un centre d’activitat per a la reforma social Militant en favor dels immigrants i dels negres, del pacifisme i del sufragi universal per a les dones, el 1915 fou presidenta de l’Associació Femenina Internacional per a la Pau i per a la Llibertat i el 1931 obtingué el premi Nobel de la pau Entre altres obres, escriví Democracy and Social Ethics 1902 i Newer Ideals of Peace 1907 Twenty Years at Hull House 1910 i The Second Twenty Years at Hull House 1930 reflecteixen la seva…

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia, la…

Educada en una de les primeres escoles mixtes del seu país, es graduà en Sociologia a la Universitat Muhàmmad V de Rabat Amplià estudis a la Sorbona i a la Universitat de Brandeis EUA, on es doctorà amb la tesi Beyond the Veil Male-Female Dynamics in Modern Muslim Society 1975 Des dels anys vuitanta fou professora de sociologia a la Universitat Muhàmmad V El centre de les seves recerques i del seu activisme fou la situació de la dona en la societat islàmica Formulà el concepte d’ harem domèstic , que subordina la dona musulmana a través del control estricte de l’espai, exercit pel patriarcat…