Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
classisme
Sociologia
Sistema que tendeix a mantenir les diferències entre les classes socials.
taxa de dependència
Sociologia
Proporció de població inactiva (aturats, jubilats, infants, etc) que depenen dels sectors de població econòmicament actius.
En els països que es troben en plena fase de modernitat avançada aquesta taxa tendeix a créixer sobretot a causa del gran augment de l’esperança de vida
il·lusió de transparència
Sociologia
Creença que la realitat es pot conèixer fàcilment i de manera directa mitjançant els nostres sentits.
L’home tendeix a creure que la seva manera d’ésser és natural i que les coses són com les veiem o les sentim Des d’una perspectiva sociològica, es rebutja aquesta percepció ingènua i equívoca de la realitat i es manté una actitud de desconfiança envers els prejudicis que procuren una concepció simplista del món social
minoria ètnica
Sociologia
Grup de persones que comparteixen uns trets culturals característics i que, per circumstàncies diverses, es troben en una situació de desavantatge relatiu respecte a la cultura dominant d’una societat.
Poden patir també l’exclusió de determinats àmbits de la vida econòmica i professional Generalment les minories ètniques són numèricament minoritàries, però el seu tret distintiu és la seva posició subalterna o marginal dins la societat L’experiència d’ésser objecte de prejudici i discriminació social tendeix a reforçar el sentiment de pertinença a un grup i els llaços de solidaritat collectiva
etnometodologia
Sociologia
Corrent sociològic que té per objecte l’estudi de com la gent dóna sentit a allò que els altres diuen i fan en el curs de la interacció social quotidiana.
L’etnometodologia pressuposa que la vida quotidiana és força ordenada, i pretén estudiar aquest ordre El terme fou introduït per Harold Garfinkel amb l’afany de criticar la pràctica sociològica convencional, que imposa un conjunt de categories sociològiques sobre la gent La sociologia convencional redescriu allò que la gent fa, i tendeix a considerar les descripcions de la mateixa gent com a “defectuoses” L’etnometodologia proposa, en canvi, estudiar directament els etnomètodes mitjançant els quals els homes interactuen en el món social En aquestes interaccions intervenen…
assistencialisme
Sociologia
Disposició assistencial de l’estat o de determinades associacions benèfiques a persones sense recursos.
Aquest tipus d’assistència albergs, menjadors, dutxes, etc sovint és considerada poc convenient, perquè es veu com un palliatiu que, en la major part dels casos, no porta a la solució dels problemes socials dels individus o dels grups més necessitats i, en canvi, esdevé contraproduent, atès que tendeix a fomentar la passivitat i la dependència dels ciutadans assistits Aquesta és una de les crítiques més punyents a l’estat del benestar, que en algunes ocasions pot fomentar la passivitat i la indefensió dels ciutadans, i, per contra, és important, en alguns casos, que les persones…
sociobiologia
Biologia
Sociologia
Corrent evolutiu emmarcat dins del neodarwinisme, desenvolupat a partir del 1975 per E.O.Wilson.
La sociobiologia troba dos fonaments principals en la interpretació que fa de la jerarquia en la major part de les societats animals inclòs l’home, a les quals atribueix una causa genètica els millors individus són els que de fet “manen”, i els menys bons els que “obeeixen”, mercès a un procés de selecció natural considera també que el comportament d’un individu obeeix a un objectiu principal la màxima difusió possible dels seus gens Així l’agressivitat tendeix a eliminar els rivals sexuals l’altruisme s’exerceix envers els individus de la mateixa família, portadors de gens…
suïcidi
Psicologia
Sociologia
Acció de suïcidar-se, realment consumada o simplement intentada i àdhuc simulada.
Com a fenomen psicòtic —derivat de l’agressivitat i de l’instint de destrucció o de fortes depressions per pèrdua de l’objecte, real o imaginari, que donava sentit a la vida—, el suïcidi pot donar-se dissimuladament sota forma d’accident, per exemple, la sospita del qual porta, en els casos corresponents, a acurades investigacions per part de les societats d’assegurances i pot ésser àdhuc sols aparent per tal de cridar l’atenció, espantar els altres, etc Sociològicament és menys freqüent entre les dones, i tendeix a incrementar-se amb l’edat així mateix, sembla menys freqüent en…
consciència de classe
Sociologia
Consciència que els membres d’una classe social tenen, com a grup, de llur pertinença a la pròpia classe.
La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins a arribar a…
familiarisme
Sociologia
Característica d’algunes societats en què la família constitueix un element crucial de reproducció i estructuració i tendeix a vertebrar la societat en el seu conjunt.
Hi ha moltes pràctiques i representacions simbòliques que estan fetes a imatge i semblança de les relacions familiars Així, en una societat familiarista la separació que hom fa entre el públic i el privat resulta força artificiosa perquè sovint algunes relacions de l’àmbit públic —per exemple a les empreses— estan regides pel model familiar Com assenyala LlFlaquer 2008, a Catalunya la família troncal, el model tradicional per antonomàsia, ha proporcionat històricament una matriu a partir de la qual deriven moltes pautes implícites de les relacions socials El règim de benestar mediterrani es…