Resultats de la cerca

Fill d’un pastor protestant, estudià sociologia a la Universitat de Chicago, on obtingué el títol de doctor el 1926 amb l’estudi Propaganda Technique in the World War 1927 Posteriorment estudià a la London School of Economics S'inicià en la docència a la Universitat de Chicago, on ensenyà ciència política 1922-38, assignatura que posteriorment impartí a la Universitat de Yale Dedicà bona part dels esforços a l’anàlisi de la propaganda política des de l’Institute for Propaganda Analysis 1937-41 Considera els mitjans de comunicació com instruments de persuasió, capaços de modelar…

Estudià a Viena i a Innsbruck i a la New School for Social Research de Nova York, on es llicencià en filosofia 1955 i es doctorà en sociologia 1956 Desenvolupà l’activitat acadèmica a les universitats de Hombart, Ginebra i Nova York Doctor honoris causa per les universitats de Linköping i Ljubljana, és autor d’una obra prolífica centrada en la sociologia de la religió i la del coneixement L’obra més coneguda sobre la religió és Das Problem der Religion 1963, en què constata el pas de la pràctica religiosa a l’àmbit privat Dins la sociologia del coneixement destaquen dues obres fonamentals, en…

Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona  1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens…

Considerat un dels pensadors més importants del nostre temps Fou fundador de la facultat de ciències socials i polítiques a la Universitat de Cambridge El 1997 fou nomenat director de la London School of Economics Bon coneixedor de la teoria social clàssica, és un agut intèrpret de la societat contemporània Considera que l’època actual és un període de modernitat tardana en el qual s’agreugen les contradiccions que provoca la mateixa modernitat Crític amb l’esquerra tradicional, fou assessor del govern laborista de Tony Blair i un dels teòrics més conspicus de la tercera via, o…

Estudià economia i administració d’empreses a la Universitat de Yale 1934 i al Balliol College d’Oxford 1936, on es graduà L’any següent començà l’activitat com a financer a Wall Street, i el 1940 fundà una assessoria per a la gestió de fons El 1954 creà el fons d’inversió Templeton Growth Fund, que amb el temps esdevingué un dels fons d’inversió de més èxit i amb el qual guanyà una gran fortuna El 1992 vengué el fons a una companyia d’inversors El 1956, amb William Damroth establí el fons d’inversió especialitzat Nucleonics, Chemistry, and Electronics Fund, que tingué un fort creixement els…

Durant la infantesa ell i la seva família foren objecte de l’hostilitat antisemita Poc després de la invasió nazi de Polònia 1939 aconseguiren fugir a la Unió Soviètica, on formà part d’un comando polonès que combaté els nazis, activitat per la qual el 1945 rebé la Creu del mèrit militar Afiliat al Partit Comunista, ascendí ràpidament en l'escalafó de l’exèrcit polonès sota el règim comunista i fou membre dels serveis secrets Simultàniament estudià sociologia Tanmateix, el 1953 fou apartat de l’exèrcit, segons sembla, pel sionisme militant del seu pare, que havia intentat emigrar a Israel…

La majoria de grups ecologistes comparteixen un refús del productivisme de les societats contemporànies, del centralisme i la concentració del poder en mans dels estats i de les companyies multinacionals, i de l’explotació abusiva dels recursos naturals, i propugnen una societat no jerarquitzada, oberta i autogestionària El pacifisme i el refús de l’energia nuclear són també comuns a la majoria de grups ecologistes Els primers grups ecologistes nasqueren als EUA sobretot a Califòrnia vers la meitat de la dècada de 1960 a l’entorn dels moviments de drets civils i d’oposició a la guerra de…

El turisme a Barcelona L’èxit turístic d’una ciutat també és una expressió de la seva capacitat d’atracció en molts altres àmbits, com és l’auge del comerç de les botigues de luxe, especialment al passeig de Gràcia © Oh-Barcelonacom L’increment del nombre de turistes presenta molts aspectes beneficiosos, però també comporta una certa saturació en alguns barris de la capital i en algunes poblacions de la costa on ha generat tensions i conflictes entre hostes i residents Catalunya es manté com la principal destinació turística de l’Estat espanyol amb el 25,3% del total seguida de les Illes…