Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
domòtica
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques de l’electrònica i les telecomunicacions aplicades a l’habitatge, a fi d’automatitzar-hi els sistemes que afecten el confort, la seguretat, les comunicacions i l’estalvi energètic.
Normalment l’automatització afecta aparells aïllats ascensors o grups reduïts d’aparells vídeo i TV A una escala més gran, i amb un grau més alt d’integració, hi ha els sistemes complexos de control i regulació de parcs tecnològics, grans centres comercials i d’oficines, hospitals, etc Un sistema d’aquestes característiques consta d’una xarxa local formada d’un ordinador, processadors distribuïts per l’edifici o edificis, associats a sensors amb circuits de filtre de senyal o a càmeres de TV, com a fonts d’informació, i a actuadors convertidors de potència, com a…
geladora
Alimentació
Llar
Aparell emprat en la fabricació de gelats que consisteix en un recipient proveït d’un sistema d’agitació.
Per a refredar la massa del producte, en les industrials hom utilitza l’evaporador d’una màquina frigorífica, mentre que en les domèstiques hom utilitzava antigament una mescla frigorígena gel i sal granada i actualment els aparells ja són prevists per a poder-los collocar dins el congelador de les neveres
casa passiva
Construcció i obres públiques
Edifici construït seguint uns criteris de disseny ( Passivhaus
) molt rigorosos en aïllament tèrmic, estanquitat, recuperació tèrmica de l’aire de renovació i altres, de manera que la demanda tèrmica es redueix molt.
A l’Europa central, aquest estàndard és de 15 kWh/m 2 calefacció, refrigeració i aigua calenta i fins a 42 kWh/m 2 , incloent l’electricitat Amb aquesta baixa demanda, els guanys solars pels finestrals i les aportacions dels aparells elèctrics i les persones que hi habiten cobreixen la demanda de calefacció
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més…
condicionament
Alimentació
Tecnologia
Operació d’humectació controlada del blat.
Aquesta és seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta, a fi de posar-lo en bones condicions físiques i provocar directament o indirectament certs canvis estructurals que facilitin de separar després el segó de l’endosperma per obtenir una farina més blanca Pot ésser efectuada en fred o bé per acció de la calor humida En aquest darrer cas, el tractament és dut a terme amb l’ajuda d’aparells especials anomenats condicionadors , amb els quals hom aconsegueix alhora de millorar les qualitats panificables de la farina
Tomàs Escriche i Mieg
Construcció i obres públiques
Inventor.
Estudià a Madrid Fou catedràtic 1891-1916 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, que dirigí des del 1913 Inventà diversos aparells científics, com el que duu el seu nom, destinat a demostrar els principis a què obeeix la sortida de líquids Projectà un parc geogràfic per a Barcelona Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid Deixà diverses obres de didàctica de la llengua francesa, tractats de física i química, etc
carbonatació
Alimentació
Operació consistent a saturar d’anhídrid carbònic l’aigua o els líquids destinats a la preparació de begudes carbòniques.
És feta en aparells anomenats carbonatadors La quantitat de gas que es dissol en el líquid, a temperatura constant, és proporcional a la pressió parcial del gas que és en contacte amb el líquid llei de Henry D’altra banda, en disminuir la temperatura augmenta la solubilitat del gas Per això hom fa la saturació amb líquid refredat a una temperatura constant pròxima als 0°C La major part de preparadors de begudes carbòniques fan servir l’anhídrid carbònic liquidat en cilindres d’acer Les aigües gasades sense aromatitzar contenen de 4 a 5 volums de gas les begudes amb sabors de llimona, …
cullera
Parts d’una excavadora de cullera frontal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment en les màquines excavadores i a les pales carregadores per a treballs d’excavació i moviment de terres.
N'hi ha de formes i mides diferents, adequades a cada tipus de treball La cullera autopremsora consta de dues mandíbules que s’obren i es tanquen automàticament, i és emprada com a accessori de grues o altres aparells d’elevació per a la càrrega i descàrrega de materials granulosos, pulverulents o semifluids Hom aconsegueix l’accionament de les mandíbules per les mateixes cadenes o cables de l’aparell d’elevació Hi ha també un sistema amb motor installat a la cullera, el qual en provoca l’obertura o el tancament a qualsevol alçada Són utilitzades als ports, als parcs, en les indústries…
draga
Draga de catúfols
© fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat Les dragues mecàniques són principalment de tres…
autoguiatge
Construcció i obres públiques
Sistema de guiatge incorporat a determinats ginys, aparells o dispositius dotats de moviment, que els mena fins a l’objectiu prèviament fixat, sense intervencions alienes.
L’autoguiatge d’avions i vaixells es realitza mitjançant sistemes de navegació autònoms navegació