Resultats de la cerca

Tècnicament és la secció oest de l’altiplà dels Apalatxes, profundament erosionada Fins fa poc el terme Allegheny fou aplicat, erròniament, a tota la cadena apalatxiana

Amb aspecte general d’altiplà, presenta amples plegaments calcaris que coincideixen amb l’estructura de les muntanyes i les valls L’altitud màxima és la Crêt de la Neige 1 723 m, a Suïssa

Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc

Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli

Suau al vessant est i abrupta a l’oest, és formada per materials sedimentaris del Terciari, gairebé sempre coberts per materials eruptius El clima és tropical, amb variacions zonals i altitudinals rep de 500 a 1 000 mm anuals de precipitació La seva alçada actua de barrera, car contribueix a la sequedat de l’altiplà mexicà L’alçada màxima és el Nevado de Colima 4 265 m, a Jalisco la mitjana és d’uns 2 000 m En la vegetació predominen els boscs de coníferes i les espècies xeròfiles Hi ha explotacions mineres

S'estén, en direcció NW-SE, aproximadament des de l’Azerbaidjan Occidental fins al Balutxistan iranià uns 1 200 km de llarg té una amplada de 250 km, des de la plana de Mesopotàmia i el golf Pèrsic fins a l’altiplà iranià És format per un eix hercinià i mantells sedimentaris plegats durant l’orogènia terciària, que hi ocasionà també nombroses fractures Ateny l’altitud màxima al mont Dinar 4 276 m És drenat cap a l’W per una sèrie d’afluents del Tigris, que el tallen transversalment

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià

Té uns 800 km de llargada, amb una amplada entre 100 i 200 km A l’oest, és limitada per la depressió de Puguet i de Villamette, que la separa de les serralades de la Costa, i, a l’est, per l’altiplà del riu Colúmbia Culmina al con volcànic del Rainer 4392 m Al nord és formada per roques metamòrfiques i intrusions granítiques, i al sud, quasi exclusivament per roques ígnies extrusives amb nombrosos cons volcànics Important barrera climàtica, la façana occidental rep més de 2000 mm de pluja l’any és important l’explotació forestal coníferes, i té un gran potencial hidroelèctric La…

Aïlla la regió costanera de l’altiplà interior Anatòlia formant una barrera on l’únic pas relativament fàcil són les estretes gorges de les portes de Cilícia o portes de Ferro, al NW d’Adana Constituïda de materials secundaris plegats amb el moviment alpí, culmina al pic Kaldidaǧ, al massís d’Aladaǧ 3 734 m És solcada per rius curts i ràpids Göksu El Taure occidental segueix la costa des de l’illa de Rodes fins al golf d’Antalya i és cobert de bosc El Taure oriental i les serres perifèriques Antitaure, Amanos, en direcció SW-NE i tallat per fractures transversals portes de Ferro…

La part russa forma la república de Gorno-Altaj 92600 km 2 que depèn del kraj de l’Altai La seva altura mitjana és de 1500-1700 m, i la ratlla de les neus permanents és a 2040 m al vessant nord i a 2380 m al vessant sud La serralada és flanquejada a l’E i al SE pel gran altiplà de Mongòlia s’efectua gradualment la transició mitjançant d’altres altiplans més petits, com els d’Uköc 2400 m, Kak 2500 m i Suok 2600 m Té llacs importants, com l’Ubs-Nuur i Chobdo-Nuur La serralada d’Altai es pot dividir en dos conjunts que difereixen considerablement quant a formació geològica L’ Altai…