Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
mandioca
Botànica
Agronomia
Alimentació
Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.
Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i,…
cafè
Tassa i grans de cafè
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Beguda estimulant originària d’Aràbia obtinguda per infusió dels grans de cafè torrats i molts.
A Turquia i altres països europeus orientals hom prepara la beguda escalfant el cafè molt fi dins l’aigua fins a l’ebullició cafè turc hom es beu el líquid quan només resta al fons de la tassa la part insoluble Al Brasil hom sol fer una percolació directament dels grans de cafè en resulta una infusió suau i molt aromàtica Als països d’influència anglosaxona i a l’Europa central i septentrional la beguda, obtinguda per percolació suau, és lleugera i poc amargant Als països llatins el cafè, obtingut per percolació o per vapor cafè exprés , és més concentrat, de color més fosc i…
Cimera de Copenhaguen sobre el Canvi Climàtic
Meteorologia
Cimera mundial celebrada a Copenhaguen entre els dies 7 i 18 de desembre de 2009 sobre el canvi climàtic.
Fou precedida de les reunions preparatòries de Barcelona de la primera setmana de novembre L’objectiu de la cimera se centrava en l’establiment d’uns nivells d’emissió màxim de gasos d’efecte d’hivernacle, atès que els nivells establerts com a objectiu pel Protocol de Kyoto caducaven el 2012 Els desacords entre els diversos governs, però, es reflectiren en unes resolucions generalment qualificades de poc ambicioses Entre els actors principals, el govern dels EUA veié el seu marge d’acció força limitat pel Projecte de Llei de reducció d’emissions pendent de ser aprovat al segon trimestre del…
cafè
Grans de cafè, verd i torrat
© Fototeca.cat
Alimentació
Economia
Gra del cafè.
El seu ús és testimoniat des del segle VIII, de primer com a aliment, després com a base d’una beguda fermentada i com a medicina, i finalment en infusió Actualment el cafè sol ésser objecte d’una preparació abans del consum després de treure’n la polpa, a fi d’eliminar l’exocarp del fruit, i d’una fermentació espontània, tolerada a fi de fluïdificar el mesocarpi, hom procedeix a un rentatge, que deixa el gra lliure, i a un assecatge ulterior Els grans, aspres i amargants, rarament són consumits així cafè verd , bé que han estat emprats com a febrífug i antireumàtic generalment hom els…
soia
Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
sucre
Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…
fruita de la passió
Fruits i flor de la fruita de la passió
Johnocampo (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Fruit de Passiflora edulis, família de les passifloràcies, planta enfiladissa autòctona del Brasil, molt conreada als tròpics.
El fruit és una baia de la mida d’un ou, amb la pell arrugada i de color púrpura quan és madur En aquest estat, té un aspecte ben poc atractiu i sembla que el fruit estigui passat, però en realitat és quan està a punt per a consumir-lo El que es menja és la polpa, de gust agredolç i refrescant, que envolta les petites llavors negres i brillants que hi ha a l’interior Si el fruit es menja fresc es mengen també les llavors, ja que la polpa és inseparable d’aquestes El suc d’aquesta fruita, ja sense les llavors, és una beguda molt popular als països on es produeix i es fa servir també per a…
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
tomàquet
Tomàquets
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de la tomaquera, rodonenc, vermellós o vermell, llis o amb solcs, amb nombroses llavors groguenques i aplanades, sucós i comestible.
N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…