Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
dispersant
Alimentació
Dit de l’additiu alimentari que facilita la dispersió i l’eventual dissolució d’un aliment sòlid en un líquid.
El dioctilsulfosuccinat sòdic és un dispersant acceptat per la majoria de codis alimentaris
guanilat sòdic
Alimentació
Sal sòdica de l’àcid guanílic.
Es forma en el múscul per degradació dels àcids ribonucleics La indústria alimentària l’obté per degradació enzimàtica dels àcids ribonucleics del llevat posteriorment, hom el purifica És un additiu legalment acceptat que hom utilitza com a portador i reforçador de l’aroma càrnia en productes alimentaris
costums i privilegis de la Vall d’Aran
Dret català
Conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles.
No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren…
cotxineal
Cosmètica
Alimentació
Pólvores obtingudes de la molta de les femelles dessecades de l’insecte Coccus cacti, riques en àcid carmínic, emprades com a colorant natural vermell, acceptat per a acolorir productes alimentaris i cosmètics.
senatconsult vel·leià
Dret català
Dret romà
Senatconsult (vers el 46 dC) degut als cònsols Marc Sul·là i Vel·lei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri.
Més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de la dona Dins l’ordenament jurídic romà, aquella institució fou completada per l’autèntica de Justinià Si qua mulier , on es declararen nuls tots els actes d’intercessió de la muller a favor del marit, si doncs aquella no en tenia profit Des del segle XIII s’estengué a l’ordenament jurídic català