Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
humectant
Alimentació
Química
Substància higroscòpica que hom addiciona a certs productes alimentaris.
La finalitat és retenir-ne l’aigua, retardar-ne l’assecament i mantenir-ne la textura inicial, o també protegir els congelats de l’agressió que patirien pels cristalls de gel També s’utilitzen molt com a edulcorants de volum En són exemples el xarop de glucosa, el sucre invertit, la mel, el sèrum de formatge en pols, el glicerol i el sorbitol Tots aquests permeten afegir-hi sucre sense haver d’augmentar la quantitat d’aigua, amb la qual cosa es pot prevenir el creixement de fongs
antiescumejant
Alimentació
Química
Producte que evita o redueix la formació d’escuma, o la destrueix un cop formada.
Els antiescumejants actuen modificant la tensió superficial, i llur eficàcia individual depèn del medi i en particular del pH Entre els utilitzats industrialment hom pot esmentar el 2-octanol, els olis sulfonats, el fosfat de tributil i, sobretot, les silicones Les silicones permeten de resoldre gairebé tots els problemes d’escuma i són actives a concentracions molt febles, àdhuc a 0,1 parts per milió Els antiescumejants són emprats en nombroses i molt diverses indústries, tant en medis aquosos com en no aquosos En particular, hom els utilitza en molts processos d’elaboració d’…
rajola de xocolata
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fototeca_103314.jpg)
Rajola de xocolata
© Fototeca.cat - J. Folch
Alimentació
Peça de xocolata, de forma anàloga a la d’una rajola, generalment amb unes ranures que permeten de dividir-la en petits rectangles anomenats preses.
producte alimentari intermedi
Alimentació
Producte comestible, no necessàriament nutritiu, que no és primera matèria bàsica dels aliments industrialitzats, com la carn, la llet, els ous o la fruita, ni es consumeix directament, sinó que procedeix de transformacions de primeres matèries bàsiques a fi d’adaptar-les millor a l’aplicació industrial.
Els PAI són productes que s’incorporen de forma complementària a una primera matèria, amb la intenció de fabricar un producte alimentari elaborat al qual aporten funcionalitat o valor nutricional Es presenten en forma de productes o formulacions de productes que han d’aportar prestacions tecnològiques específiques en l’elaboració d’aliments Han d’anar acompanyats d’informació tècnica composició, característiques, propietats, etc Poden ésser d’origen animal, com la gelatina, vegetal, com la proteïna de soia, o mineral, com el bicarbonat sòdic Els PAI permeten millorar la qualitat, la facilitat…
aliment ecològic
Alimentació
Aliment procedent de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, o bé constituït per ingredients que en procedeixen, per a l’elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris artificials.
Aquests sistemes de producció tenen l’objectiu d’obtenir aliments de màxima qualitat respectant el medi ambient i sense utilitzar productes químics de síntesi hormones, medicaments, adobs químics, plaguicides, etc A Catalunya i a l’Estat espanyol s’anomena aliment o sistema de producció ecològic, mentre que en altres països s’utilitzen els termes biològic o orgànic Procedeixen de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses i la carn, mentre que estan constituïts per ingredients que en procedeixen els aliments elaborats, com ara el pa o els embotits A la Unió…
ingesta dietètica de referència
Alimentació
Valor de referència de nutrients que ha de tenir una dieta per prevenir les malalties deficitàries, reduir les malalties cròniques i aconseguir una salut òptima, aprofitant el potencial màxim de cada nutrient.
Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’un nutrient en base a…
conserva
Envasament de conserves d’anxoves
© Fototeca.cat
Alimentació
Producte alimentari d’origen vegetal o animal, alterable.
En el qual la conservació és assegurada per l’envasament en un recipient estanc als líquids, als gasos i als microorganismes, a qualsevol temperatura inferior a 55°C, i pel tractament amb calor o qualsevol altre mètode autoritzat, a fi de destruir o inhibir totalment els enzims, els microorganismes o les seves toxines El valor nutritiu global d’una conserva és sempre una mica inferior al dels seus components en fresc La dessecació i la salaó de productes animals ja eren practicades a l’antiguitat per grecs i romans són àmpliament testimoniades, per exemple, la salaó de porc als Pirineus i la…
blat
![](/sites/default/files/media/FOTO3/blat_comu.jpg)
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…