Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
llet de soia
Alimentació
Emulsió obtinguda de la soia remullada i estovada.
Preparada a base de faves de soia i aigua, es pot comercialitzar també afegint-hi altres ingredients, com per exemple calci, sucre i saboritzants a més d’additius espessidors, reguladors d’acidesa, etc És un aliment amb un elevat contingut en proteïnes de bona qualitat, sense lactosa ni colesterol i, si s’enriqueix amb calci, també és una font d’aquest mineral Conté menys greix que la llet sencera i el tipus de greixos són predominantment insaturats Algunes marques comercials hi afegeixen calci i vitamines A, D i B12 per tal de fer-la més semblant a la llet de vaca
cafè soluble
Alimentació
Cafè que hom usa per a preparar la beguda amb la simple addició d’aigua.
Generalment són unes pólvores més o menys fines obtingudes per extracció a partir dels grans de cafè torrats i mòlts normal, torrefactes o descafeïnats Aquest extret és sotmès a deshidratació, per polvorització o per liofilització, i posteriorment hom l’aglomera per a millorar-ne la solubilitat Els components aromàtics propis del cafè torrat poden ésser separats abans de l’assecatge i reincorporarts en el moment de l’envasatge per tal d’evitar llur pèrdua durant el procés de transformació L’envasatge es realitza en una atmosfera de nitrogen amb la finalitat de conservar l’aroma…
halal
Alimentació
Islamisme
Terme àrab que significa ‘permès per la llei islàmica’.
Encara que el terme halal té un sentit ampli i comprèn tot tipus de pràctiques diàries, des de la higiene a l’economia, en l’entorn occidental se sol associar a les pràctiques alimentàries acceptades segons la llei islàmica Existeixen diverses interpretacions, més o menys permissives, del terme segons la comunitat islàmica algunes consideren halal tota la carn excepte la de porc i el peix, mentre que d’altres exigeixen el sacrifici de l’animal segons els preceptes, és a dir, amb una incisió a la vena jugular i a l’artèria caròtida per tal de minimitzar el dolor de l’animal i…
tecnologia dels aliments
Alimentació
Ciència bromatològica d’aplicació que sistematitza els coneixements i les pràctiques relatius als processos industrials d’obtenció, transformació, estabilització i condicionament d’aliments, mitjançant els quals es porten a terme canvis intencionats i controlats.
Utilitza els mètodes de la ciència i l’enginyeria procurant ésser el menys empírica possible Per al seu estudi i pràctica hom requereix coneixements químics, físics i biològics microbiologia, bioquímica, reologia, termodinàmica, etc És una disciplina relativament recent, malgrat que moltes operacions de tecnologia empírica d’aliments molineria, panificació, obtenció de cervesa, dessecació de carn i peix, etc són molt antigues Les operacions bàsiques en la indústria alimentària poden ésser mecàniques emmagatzemament, pesada, pulverització, tallada, selecció, transferències de…
edulcorant
Alimentació
Hi ha edulcorants naturals sacarosa, fructosa, glucosa, etc amb poder energètic 4,1 kcal / g i un conjunt de productes de síntesi química sacarina, ciclamats, etc caracteritzats per un poder edulcorant molt superior als sucres naturals 1 g de sacarina té el mateix efecte que aproximadament 500 g de sacarosa i perquè no fan cap aportació energètica Hom ha intentat de lligar el seu poder edulcorant amb l’estructura química coordinada entre grups —OH i —NH 2 La seva utilització és com a substitut dels sucres naturals en dietes on el sucre no és convenient aliment La toxicitat dels edulcorants…
greix transformat
Alimentació
Greix insaturat amb, com a mínim, un doble enllaç en configuració espacial trans.
Es troben de manera natural als productes lactis i les carns, sobretot de remugants, i en aliments processats com a resultat de la hidrogenació parcial dels greixos insaturats i del refinament dels olis vegetals i de peix, i també en derivats del procés de fregida A partir dels anys noranta, es començaren a descobrir els efectes ddaquest tipus de greix sobre la salut, que se centren en l’augment dels nivells de colesterol total i LDL, la disminució dels nivells d’HDL, la inducció de la inflamació sistèmica i la disfunció endotelial Per tot això, els greixos transformats s’associen a un…
ametlles torrades
Alimentació
Ametlles escloscades i sotmeses a un procés de torrefacció directa o per immersió en oli fregit, i generalment amb un salat posterior de més o menys intensitat.
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis, la disminució…
botifarra
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell o un fragment de budell de porc o de boví —i ulteriorment lligant-ne els extrems— amb una barreja de carns de porc (carn magra, cansalada, freixures, orella, morro, etc) convenientment picolades, espècies i sal.
A vegades hom hi afegeix, encara, carn de boví i fins d’altres ingredients ous botifarra d’ou , consumida especialment el dia de dijous gras, ceba botifarra de ceba , arròs botifarra d’arròs i fins sucre botifarra dolça Si hom hi afegeix sang en quantitats apreciables, i a vegades fins i tot fetge bull, és anomenada botifarra negra la d’arròs i la de ceba ho solen ésser, i si no, botifarra blanca la d’ou, per exemple una certa mena de botifarra negra especialment rica en sang és anomenada botifarra de sang Hom ho cou tot plegat en una caldera amb aigua bullent antigament amb greix, bé…
pasta
© Corel
Alimentació
Producte obtingut per dessecació d’una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua (amb sal o sense) i emmotllat mecànicament segons formes molt diverses (macarrons, fideus, tallarines, raviolis, canelons, etc).
Les millors qualitats són elaborades amb sèmoles o semolines de blat dur La fabricació comprèn la preparació o dosificació de les primeres matèries, l’elaboració de la massa amb un 30% d’aigua, l’empastament, la refinació homogeneïtzació per laminatge, l’emmotllat estampament, premsatge i tallament, la dessecació encartonament o primer assecatge, revinguda o distribució uniforme de la humitat interna, i la dessecació final i l’envasament Hom en prepara de fresques amb un màxim del 20% d’aigua, que han d’ésser consumides en 24 hores, i de seques amb menys del 14% d’aigua, de…