Resultats de la cerca
Es mostren 1329 resultats
estabilitat
Alimentació
Període de temps durant el qual un aliment manté una qualitat satisfactòria.
De l’estabilitat d’un aliment en depèn, doncs, la vida útil o durabilitat L’estabilitat d’un aliment depèn dels seus components, del procés d’elaboració, del tipus d’embalatge, de les condicions d’emmagatzematge temps, temperatura, humitat i del transport Cal, però, recordar que hi ha aliments que requereixen un cert temps d’envelliment o de maduració En funció de llur estabilitat, els aliments són classificats en peribles vida útil de 2 a 30 dies llet i derivats, i pa, carn, peix, fruita i verdura frescs semiperibles vida útil de 30 a 90 dies alguns formatges, gelats, aliments amb salmorra o…
essència
Alimentació
Farmàcia
Química
Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no és un terpè,…
figa seca
Alimentació
Figa que, un cop collida, ha estat sotmesa a la dessecació perquè sigui més rica en sucres.
Hom les fa assecar estenent-les al sol o bé per mitjà de forns
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis, la disminució…
cubalibre
Alimentació
Beguda alcohòlica composta de ginebra o rom i refresc de cola.
complement alimentari
Alimentació
Producte alimentari que es pren per via oral i que té la finalitat de complementar la dieta habitual.
Els complements alimentaris solen consistir en un concentrat de nutrients, habitualment vitamines i minerals, o altres substàncies amb efectes fisiològics extractes de plantes, aminoàcids, enzims, etc Es comercialitzen en dosis diverses i es presenten en diferents formats, com ara pastilles, càpsules, ampolles, sobres, etc, encara que també es poden trobar en forma d’aliment, com per exemple barretes o sucs Tots els complements alimentaris són regulats per llei i han d’estar correctament etiquetats segons la normativa vigent
caputxeta
Alimentació
Peça de pasta alimentària en forma de caputxa petita, farcida habitualment de carn, ou i formatge.
caiena
Alimentació
Pebre vermell obtingut d’una varietat de bitxo procedent de Caiena (Guaiana Francesa).
bol alimentari
Alimentació
Massa que formen els aliments després de mastegats i insalivats, i que està llesta per a ésser deglutida.
Aquesta massa és el resultat de la que es considera la primera fase de digestió mecànica masticació i química acció d’amilases, enzims que degraden els hidrats de carboni dels aliments, i té com a objectius facilitar la deglució i l’acció dels enzims i sucs digestius del tub digestiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina