Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
higiene
Alimentació
Conjunt de condicions que tenen per objecte garantir les necessàries qualitats sanitàries dels aliments perquè siguin nutritius, d’aspecte agradable, nets i exempts d’agents nocius.
Aquests agents nocius poden ésser substàncies químiques tòxiques o microbis patògens o llurs productes introduïts per persones, animals o agents naturals aire, aigua en qualsevol fase de la producció dels aliments La higiene s’ocupa de l’estat sanitari dels manipuladors d’aliments, de les normes sanitàries de locals, installacions, maquinàries, indústries i establiments alimentaris, dels utensilis i materials en contacte amb els aliments en llur preparació o consum i del control que tot això pressuposa segons la legislació
irradiació
Alimentació
Tractament dels aliments amb radiacions ionitzants (raigs gamma i electrons accelerats) per tal de prevenir-ne certes alteracions, segons quina sigui la quantitat de radiació rebuda.
A dosis baixes fins a 1 kGy, s’inhibeix la germinació, es retarda la maduració i s’exerceix un efecte insecticida a dosis mitjanes de 1 a 10 kGy es redueix la població microbiana i el nombre d’agents patògens no esporulats i es milloren les propietats tecnològiques dels aliments i en dosis altes de 10 a 50 kGy, s’eliminen els virus i es produeix una esterilització comercial completa La irradiació, però, pot produir alteracions secundàries en el producte alimentari com és ara l’oxidació de greixos, certes pèrdues d’aromes, etc o en l’envàs Al novembre del 1980, un comitè…
àcid làctic
Alimentació
Bioquímica
Líquid incolor xaropós que es presenta en les formes isòmeres dextrogira i levogira.
És el producte final de la glucòlisi, i es forma per reducció de l’àcid pirúvic catalitzat per la lactat-deshidrogenasa Apareix en les cèllules musculars dels animals superiors com a conseqüència de l’activitat muscular Durant el període de repòs es transforma en glucosa en el fetge i en el cor Es produeix també en la fermentació làctica en què els sucres són transformats en àcid làctic per acció específica de certs lactobacils, els quals intervenen en la majoria dels processos espontanis d’acidificació i, per tant, en l’obtenció de llet fermentada iogurts, quefir, etc, formatges…
gelificant
Alimentació
Additiu emprat en la indústria alimentària per a formar masses semisòlides que engloben l’aigua en una xarxa o xarxes fins a arribar a fixar la textura adient a l’aliment.
Acostumen a ser productes d’extracció natural, com les pectines obtingudes de la pell de llimona o del bagàs de poma, és a dir, llargues cadenes, ramificades o no, formades per diverses seqüències de glúcids simples i/o els respectius àcids No formen veritables solucions, fet degut a la mida de les seves molècules, tot i que tenen un elevat poder d’atracció de l’aigua, que provoca l’increment de la viscositat i l’espessiment La capacitat de gelificar pot ser reversible tèrmicament Hi ha ingredients tradicionals, com la gelatina, i altres proteïnes o midons que tenen també aquestes propietats…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
esterilització
Alimentació
Biologia
Tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes (bacteris, fongs, virus) que hi ha en un medi determinat (antisèpsia).
L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120…
formatge

Taula de formatges
© Yana - Fotolia.com
Alimentació
Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet).
Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge embolica els grànuls…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors,…
Alimentació 2013
Alimentació
La lluita contra el malbaratament alimentari La lluita contra el malbaratament alimentari va intentar reduir els 35 kg d’aliments per habitant i any que es llencen a Catalunya © Fototecacat / Richard Villalon / Fotoliacom Les organitzacions no governamentals ONG han fet uns estudis en què determinen que a Catalunya hi ha 1,6 milions de persones en risc de pobresa el 21,9% de la població i a l’Estat espanyol, 11,5 milions En aquest marc, els aliments esdevenen valuosos i caldria gestionar-los i consumir-los amb molta cura i responsabilitat Per això, els darrers temps, hi ha moltes entitats i…
Alimentació 2019
Alimentació
Brot de listeriosi per consum de carn entatxonada Carn entatxonada, l’aliment que a l’estiu del 2019 va provocar un brot de listeriosi a Andalusia El passat mes d’agost les autoritats sanitàries de la comunitat autònoma d’Andalusia van notificar un brot de listeriosi, una intoxicació alimentària provocada pel bacteri Listeria monocytogenes i associada al consum de carn entatxonada en castellà, carne mechada , de la marca La Mechá, comercialitzada gairebé totalment a Andalusia, encara que també s’havia distribuït a Madrid, Extremadura, Castella-la Manxa i les illes Canàries Al llarg dels…