Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pastanaga
Pastanagues
congerdesign (CC0)
aritja
Alimentació
Beguda que s’obté de la cocció de l’arrel d’arítjol.
S'usa com a depuratiu sanguini, sudorífic, excitant de la gana i com a refresc
amargant
Alimentació
Beguda alcohòlica de sabor amarg, elaborada a base de diverses substàncies: quina, extrets de pell de taronja o de llimona, extrets d’arrel de genciana, etc.
Els amargants són emprats principalment com a aperitius
tapioca
Alimentació
Fècula obtinguda de l’arrel de la mandioca, sotmesa a un procés de fermentació (per tal d’hidrolitzar el glucòsid cianhídric), rentatge i assecatge (que elimina el cianhídric alliberat).
És la font energètica més important en l’alimentació de moltes poblacions africanes i sud-americanes Als països desenvolupats, hom la utilitza com a ingredient de productes alimentaris complexos sopes, galetes, preparats infantils, etc
bíter
Alimentació
Beguda alcohòlica aromatitzada amb substàncies amargues de diferents tipus (pell de taronja, arrel de genciana i de ruibarbre, senet, càlam, àloe, quinina), a la qual hom afegeix campetx per tal de donar-li un color vermellós.
És obtinguda per maceració, extracció o percolació en una solució hidroalcohòlica, si bé, els últims anys, s’ha comercialitzat amb èxit la mateixa beguda sense alcohol El contingut mitjà d’alcohol és del 4% És presa generalment com a aperitiu, per l’acció estimulant dels seus principis amargants sobre les papilles gustatives Un nombre molt petit de bíters són medicinals, bé que de valor terapèutic molt baix
ordi
Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
tallaarrels
Alimentació
Agronomia
Màquina emprada per a reduir a fragments petits els tubercles i les arrels destinats a l’alimentació del bestiar o a llur transformació en la indústria alimentària, que consisteix generalment en una tremuja proveïda a la part inferior d’un disc o d’un corró dotats de moviments de rotació i guarnits amb fulles tallants de forma adequada segons l’ús a què són destinats els fragments de tubercle o d’arrel.
sucre
Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’…