Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
nutricèutic | nutricèutica
Alimentació
Dit del producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i al qual s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme i la capacitat de contribuir a la prevenció d'algunes malalties cròniques.
De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i aliment funcional
aliment funcional
Alimentació
Aliment en estat natural o modificat al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies.
De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i la denominació nutricèutic
embotit
Alimentació
Budell, una altra part del cos (bufeta, etc) o embolcall sintètic (cel·lofana, naturina, etc) farcit de carn de porc capolada, espècies i, de vegades, altres ingredients.
Els embotits eren fets arreu dels Països Catalans d’una manera artesana i familiar, lligada amb la tradició de la matança del porc, però actualment són fabricats sobretot industrialment i a gran escala, atès llur consum majoritari Els embotits més apreciats i coneguts són la botifarra , el botifarró , el bull , la llonganissa , el fuet , la sobrassada , el bisbe , la carn-i-xulla , etc
brou
Alimentació
Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris, segons la natura dels quals hom parla de brou vegetal (fet amb hortalisses) o de brou de carn (fet amb carn, ossos, menuts, etc); és comuna la preparació casolana de brous mixts.
El valor calòric del brou és petit 100 cal/litre, puix que ho és el seu residu sec El valor dietètic radica en el seu contingut en peptones i aminoàcids solubles procedents de l’ebullició prolongada té un efecte aperitiu Atès l’elevat contingut en nitrogen dissolt, els brous són emprats en dietes on l’assimilació de nitrogen hagi de fer-se d’una forma planera
fregir
Alimentació
Tractar un aliment amb oli o greix (animal o vegetal) a alta temperatura (185- 200°C).
En el decurs d’aquesta operació es produeix una deshidratació del producte, una absorció de l’oli o el greix i d’altres reaccions químiques provocades per l’alta temperatura enfosquiment no enzimàtic Atès que l’oli o el greix es degrada per acció de la temperatura augment de l’acidesa, oxidacions, polimeritzacions, etc, en els processos industrials de fregir cal excercir un control ferm per evitar cap pèrdua possible de les qualitats organolèptiques del producte
colorant alimentari

Colorants alimentaris
Alimentació
Additiu alimentari utilitzat per a donar un determinat color o reforçar el color natural i produir un efecte psíquic al consumidor, estimulant l’apetència del producte sense alterar-ne les qualitats nutritives o de conservació.
Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants de síntesi és com més va…
aroma

Cromatografia de gas dels volàtils que determinen l'aroma d’un vinagre: 1,acetaldehid; 2, formiat de metil; 3, acetona; 4, formiat d’etil; 5, acetat d’etil; 6, diacetil; 7, alcohol etílic; 8, acetat de butil secundari; 9, acetat d’isobutil; 10, alcohol butílic secundari; 11, alcohol propílic; 12, alcohol isobutílic; 13, acetat isoamílic; 14, alcohol n-butílic; 15, alcohol amílic
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components individuals condensant…
beguda alcohòlica
Dietètica
Alimentació
Beguda que conté alcohol etílic en quantitat superior al 2%.
Les begudes alcohòliques són obtingudes per acció de microorganismes sobre un producte agrícola com a substrat, i un tractament posterior La principal fermentació alcohòlica és la produïda per acció de llevats del gènere Saccharomyces Els llevats, desenvolupats de primer en una certa aerobiosi, actuen després anaeròbicament, i per fermentació alcohòlica converteixen els sucres en etanol, l’alcohol etílic En el cas de les begudes alcohòliques simples , si el substrat és most hom obté vi 10-16% d’alcohol si és una infusió de malt, cervesa 3-5% d’alcohol si és blat de moro, chicha 5-8% d’…
tomàquet

Tomàquets
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de la tomaquera, rodonenc, vermellós o vermell, llis o amb solcs, amb nombroses llavors groguenques i aplanades, sucós i comestible.
N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…