Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
aigua mineral
Classificació de les aigües minerals
©
Alimentació
Agronomia
Aigua de font que, a més de reunir les condicions microbiològiques de l’aigua potable, té característiques especials de composició que li donen un gust diferent, la fan més apta per a certes dietes, ajuden la digestió (pel seu contingut en gasos, per exemple) o presenten certes propietats terapèutiques.
proteïna conjugada
Classificació de les proteïnes conjugades
Bioquímica
Alimentació
Proteïna formada per un component proteic (apoproteïna) i un grup prostètic.
aigua potable
Classificació de les aigües potables
©
Alimentació
Aigua apta per a l’alimentació humana o dels animals domèstics, o per a la preparació i elaboració d’aliments.
Pot procedir de fonts naturals o bé dels rius i fins i tot de la mar Actualment hom fa potables fins i tot aigües residuals reciclant-les mitjançant tractaments escaients depuració d’aigües residuals Les condicions físiques, químiques i microbiològiques que ha de reunir l’aigua potable han d’ésser curosament controlades És també summament important de controlar l’escuma originada per detergents molt estables que resisteixen les depuracions químiques i biològiques, i, de cara a les indústries alimentàries, diversos aspectes de composició que poden influir en el gust i aroma del producte a…
colorant alimentari
Colorants alimentaris
Alimentació
Additiu alimentari utilitzat per a donar un determinat color o reforçar el color natural i produir un efecte psíquic al consumidor, estimulant l’apetència del producte sense alterar-ne les qualitats nutritives o de conservació.
Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants de síntesi és com més va…
piràmide d’aliments
Piràmide dels aliments publicada per la Generalitat de Catalunya (2012)
Alimentació
Classificació dels grups d’aliments, en forma de piràmide, en què s’indiquen les proporcions i les relacions recomanades que s’han de mantenir per a un bon equilibri nutricional.
fruita
Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…
farina
Utilitació de farina per l'elaboració de pa
© Istockphoto
Alimentació
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…