Resultats de la cerca

El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns aliments pròpiament…

Hom les consumeix torrades al forn, com a condiment de viandes, per postres, etc

Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa…

És un condiment molt apreciat que és afegit en productes dolços gelats, xocolata, pastissos, begudes de cacau, etc

Un cop adobades en vinagre, les tàperes són comestibles i hom les empra com a aperitiu i com a condiment

El seu rizoma, gros i aromàtic, és emprat com a condiment Oriünda del sud-est d’Àsia, és plantada en totes les regions tropicals

Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment

Tot i que és originària de l’Amèrica Central, les Antilles i el sud de Mèxic, aquesta espècie també es conrea en altres indrets del món El condiment s’obté dels fruits immaturs Té un sabor i una aroma que recorden el clau, la canyella, el pebre negre i la nou moscada És molt apreciat per la gastronomia caribenya, encara que també és emprada en receptes pròpies de la cuina alemanya, danesa i nord-americana

Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i aquós, de…