Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
codi alimentari
Alimentació
Dret
Conjunt harmònic de la legislació de cada estat sobre els productes alimentaris, llurs matèries primeres i els materials annexos (envasos, material d’instal·lacions, desinfectants, etc).
El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la…
micotoxina
Alimentació
Substància tòxica secretada per fongs microscòpics i que contamina els aliments mal condicionats.
Les més conegudes són les aflatoxines , produïdes per Aspergillus flavus i espècies semblants, que creixen sobre cacauets i llurs tortós en ambients càlids i humits i a les quals els animals domèstics són sensibles causen lesions hepàtiques i canceroses i tot Altres micotoxines són produïdes per Penicillium islanditoxina , Fusarium fusarenona i sègol banyut les causants de l’ergotisme sobre els cereals
refrigerador
Tecnologia
Alimentació
Aparell per al refredament i la conservació de productes en el qual hom obté baixes temperatures mitjançant una màquina frigorífica.
Els refrigeradors domèstics, anomenats neveres o frigorífics, són de potència reduïda i consisteixen en uns mobles la part exterior dels quals sol ésser de planxa embotida i la interior de matèria plàstica, separades per un material aïllant, en els quals hom pot diferenciar tres zones de temperatures ben determinades el congelador, entre -10°C i -7°C, eventualment d’accés independent des de l’exterior, el cos central, a uns 4°C i proveït de dos o més prestatges, i la part inferior, entre 6°C i 8°C, generalment proveïda d’un o dos calaixos adequats a la conservació de llegums,…
aigua potable

Classificació de les aigües potables
©
Alimentació
Aigua apta per a l’alimentació humana o dels animals domèstics, o per a la preparació i elaboració d’aliments.
Pot procedir de fonts naturals o bé dels rius i fins i tot de la mar Actualment hom fa potables fins i tot aigües residuals reciclant-les mitjançant tractaments escaients depuració d’aigües residuals Les condicions físiques, químiques i microbiològiques que ha de reunir l’aigua potable han d’ésser curosament controlades És també summament important de controlar l’escuma originada per detergents molt estables que resisteixen les depuracions químiques i biològiques, i, de cara a les indústries alimentàries, diversos aspectes de composició que poden influir en el gust i aroma del producte a…
cereal

Camp de cereals
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.
Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d’emmagatzematge En sentit estricte, cal considerar només sis cereals el blat, el blat de moro, l’arròs, l’ordi, la civada i el sègol en un sentit més ampli, hom considera cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol De cada un d’ells hom coneix nombroses formes i varietats, i àdhuc espècies, conseqüència de l’intens procés de selecció a què han estat sotmesos al llarg de la història de la humanitat, del Neolític ençà De les festes que…
llet

Got de llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de vitamines,…