Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cúter
Alimentació
Equip específic per a l’elaboració de derivats càrnics (embotits, pâtés, etc).
Mecànicament realitza una acció combinada de cisallament de la fibra muscular i de barreja, de tal manera que hom pot aconseguir l’homogeneïtzació del greix en la massa
màquina barrejadora
Alimentació
Equip per a barrejar diferents ingredients sòlids o líquids.
En tecnologia alimentària cal tenir cura no solament d’aconseguir l’homogeneïtat del producte final sinó també d’evitar-ne contaminacions procedents de l’equip i sobreescalfaments que puguin ocasionar alteracions, ja que cal obtenir unes característiques finals del producte que permetin operacions posteriors, com és l’envasament per aquests motius, les barrejadores necessiten generalment un disseny específic, adaptat als ingredients i al producte final
dieta
Evolució del valor calòric total de la dieta diària en funció de l’edat i l’activitat
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari planificat amb finalitats terapèutiques, consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment, amb especial consideració de llurs qualitats i defectes vers una situació de nutrició determinada, amb ponderació dels components nutricis (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, sals minerals i aigua).
Cal considerar dues classes de dieta la que ajusta els principis de nutrició a una situació determinada no patològica gestació, alletament, esport sostingut, treball específic intens —muscular o intellectual—, edat, sexe, etc i la que, per prescripció mèdica, té finalitats terapèutiques com a coadjuvant a un tractament mèdic determinat a causa d’una situació patològica de l’individu dietes hiperclorurades, hipoclorurades, glucídiques, proteiques, greixoses, hídriques, absolutes, líquides, semisòlides, toves, astringents, hipocalòriques, hipercalòriques, etc L’estudi i el…
succedani
Alimentació
Producte amb unes propietats organolèptiques similars a les d’un altre producte, pel qual podria passar, però amb la manca d’un component bioquímic específic, que li dona caràcter.
Per exemple, el malt sense cafeïna, succedani del cafè la garrofa torrada sense teobromina, succedani del cacau, i la margarina sense greix animal, succedani de la mantega
beguda alcohòlica
Dietètica
Alimentació
Beguda que conté alcohol etílic en quantitat superior al 2%.
Les begudes alcohòliques són obtingudes per acció de microorganismes sobre un producte agrícola com a substrat, i un tractament posterior La principal fermentació alcohòlica és la produïda per acció de llevats del gènere Saccharomyces Els llevats, desenvolupats de primer en una certa aerobiosi, actuen després anaeròbicament, i per fermentació alcohòlica converteixen els sucres en etanol, l’alcohol etílic En el cas de les begudes alcohòliques simples , si el substrat és most hom obté vi 10-16% d’alcohol si és una infusió de malt, cervesa 3-5% d’alcohol si és blat de moro, chicha 5-8% d’…