Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
nisina
Alimentació
Substància antibiòtica, de composició polipeptídica, produïda per Streptococcus lactis
.
La nisina i la subtilina són semblants en la composició dels aminoàcids de llurs cadenes i en les propietats físiques i antibacterianes La nisina no conté triptòfan en la cadena, mentre que la subtilina no conté metionina És emprada com a additiu conservador en la indústria alimentària, ja que inhibeix el creixement d’alguns bacteris del gènere Clostridium i disminueix la resistència a la calor de força bacteris termòfils, per la qual cosa hom la utilitza en el tractament tèrmic de certes conserves vegetals La nisina es troba de manera natural en certs tipus de formatge, on és…
conservador
Alimentació
Substància que, afegida als productes alimentaris en petita proporció, n’evita l’alteració microbiana i n’elimina o hi impedeix el creixement de microorganismes.
El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació Igualment, el diòxid…
enfosquiment no enzimàtic
Alimentació
Enfosquiment produït en aliments únicament per reaccions químiques, sense la intervenció d’enzims
.
Aquesta reacció, doncs, també es pot donar en aliments esterilitzats o que hagin sofert una inactivació enzimàtica El mecanisme principal és la reacció de Maillard En certs casos és desitjable de provocar controladament l’enfosquiment no enzimàtic enfosquiment de la cervesa i la mel, torrefacció de cafè i fruita seca, obtenció d’extracte de carn i els seus substituts, etc, en tots els quals casos les reaccions que es produeixen porten a l’aparició de composts volàtils que són components importants de l'aroma característica En uns altres casos, aquesta mateixa reacció porta a…
blanqueig
Alimentació
Tractament amb aigua calenta o vapor a pressió o a la pressió atmosfèrica al qual hom sotmet els aliments, generalment productes vegetals, abans de la deshidratació, la congelació o l’envasament.
El blanquieg ajuda a la preservació de les vitamines durant la deshidratació, fa inactius els enzims i evita així l’enfosquiment enzimàtic en el producte final, conserva el color dels vegetals pigmentats, incrementa la velocitat d’assecament per a efecte de l’esponjament de la massa, ajuda a una ràpida reconstitució del producte sec, a causa també de l’esponjament de la massa, treu l’últimma part d’oxigen i dóna una protecció suplementària contra l’oxidació, i fa decrèixer el problema bacterià Presenta, però, alguns desavantatges, com la pèrdua del sabor picant particualrment en les cebes,…
irradiació
Alimentació
Tractament dels aliments amb radiacions ionitzants (raigs gamma i electrons accelerats) per tal de prevenir-ne certes alteracions, segons quina sigui la quantitat de radiació rebuda.
A dosis baixes fins a 1 kGy, s’inhibeix la germinació, es retarda la maduració i s’exerceix un efecte insecticida a dosis mitjanes de 1 a 10 kGy es redueix la població microbiana i el nombre d’agents patògens no esporulats i es milloren les propietats tecnològiques dels aliments i en dosis altes de 10 a 50 kGy, s’eliminen els virus i es produeix una esterilització comercial completa La irradiació, però, pot produir alteracions secundàries en el producte alimentari com és ara l’oxidació de greixos, certes pèrdues d’aromes, etc o en l’envàs Al novembre del 1980, un comitè…