Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
llard
Alimentació
Greix tret per fusió del sagí del porc.
Confereix bones qualitats de gust i nodriment a les truites i les sopes, i és indispensable en els farcits, els fricassés i els civets En determinats plats substitueix la mantega i l’oli
margarina
Alimentació
Emulsió plàstica de greixos i olis que no procedeixen de la llet o que només en procedeixen en part.
És un producte fonamentalment gras que, per les seves propietats físiques i sensorials, pot ésser emprat amb les mateixes finalitats que la mantega Fou ideada pel francès Mège-Mouriès, que guanyà el concurs convocat el 1869 per Napoleó III per a solucionar l’escassetat de mantega durant la guerra Per a elaborar-la partia d’oleomargarina part més fluida del seu, la digeria amb suc gàstric artificial i extret de glàndula mamària i ho mesclava amb una certa proporció de llet La possibilitat de falsificar la mantega amb margarina en feu necessari el control Avui el consum de margarina és molt…
emborrassar
Alimentació
Cobrir d’una capa de llard, etc, una vianda que hom ha de rostir.
oli de copra
Alimentació
Farmàcia
Oleïcultura
Cosmètica
Greix semisòlid, de color blanquinós i aspecte de llard, que és extret de la copra.
Bàsicament, és compost de trimistirina, trilaurina, tripalmitina i tristearina, a més d’altres glicèrids És insoluble en aigua i soluble en alcohol, cloroform i èter És emprat en la indústria alimentària i en la fabricació de sabons
llardó
Llardons
© MPG
Alimentació
Cadascun dels trossos de sagí que resten després de premsar-lo per extreure’n el llard.
polvoró
Alimentació
Pastís petit elaborat amb farina, llard o mantega i sucre, que esdevé en pols en mossegar-lo.
paté
Paté i pa
cc0
Alimentació
Pasta, cuita, feta amb fetge d’aviram (d’oca o d’ànec sobretot), de porc o de conill, carn, llard, ous, espècies i aromàtics.
Hom l’anomena també, impròpiament, foie-gras
a la planxa
Alimentació
Dit de la carn o peix cuits sobre la planxa de les cuines de ferro o sobre un tros de planxa de ferro posada sobre el foc de la cuina, untada d’oli o de llard.
pastisseria industrial
Alimentació
Activitat de producció relacionada amb un grup de productes alimentaris caracteritzats perquè tenen com a matèries primeres fonamentals: sucre, farina, ous i derivats làctics, i d’altres de complementàries com fruites confitades, cacau, melmelades, mel, llard, etc.
El procés d’elaboració d’aquests productes comprèn una fase d’amassament en pastadora, un treball de laminació o equivalent, una cocció generalment al forn i, sovint, una decoració final
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària,…