Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
seguretat alimentària
Alimentació
Situació que proporciona a totes les persones, en qualsevol moment i circumstància, un accés físic i econòmic a aliments innocus i nutritius suficients per a satisfer les seves necessitats alimentàries i portar a terme una vida sana i activa.
La seguretat alimentària implica l’acompliment de les següents condicions una oferta i disponibilitat d’aliments adequats, l’estabilitat de l’oferta sense fluctuacions ni escassetat en funció de l’estació de l’any, l’accés als aliments o la capacitat per a adquirir-los i la bona qualitat i innocuïtat dels aliments Als països occidentals, les tres primeres premisses s’acompleixen de forma generalitzada Per aquest motiu, l’interès se centra sobretot en la seguretat alimentària i la necessitat de vetllar per la innocuïtat i la seguretat dels aliments, motiu pel qual es prenen mesures higièniques…
àcid gras omega-6
Alimentació
Conjunt d’àcids grassos poliinsaturats que contenen dos o més dobles enllaços en l’estructura química i que tenen el primer doble enllaç o insaturació en l’àtom de carboni terminal no carboxílic número 6.
L’àcid cis-linoleic 182 ω-6 és un àcid gras essencial, és a dir, que s’ha d’ingerir per mitjà de l’alimentació perquè l’organisme humà no és capaç de sintetitzar-lo Aquest es transforma en àcid araquidònic 204 ω-6, una molècula precursora de les prostaglandines, els leucotriens i els tromboxans, alguns dels quals estan relacionats amb els processos d’inflamació No obstant això, a partir de l’àcid araquidònic també en deriven substàncies antiinflamatòries, per la qual cosa, actualment, es considera incorrecte catalogar els àcids grassos omega-6 com a proinflamatoris i, per tant,…
alimentació alternativa
Alimentació
Denominació genèrica que designa una sèrie d’hàbits alimentaris que recolzen en diversos corrents ideològics, filosòfics i religiosos, que es caracteritzen pel refús d’alguns aliments bàsics de les cultures occidentals i per algunes normatives dietètiques més o menys específiques i estrictes.
Entre les alimentacions alternatives més esteses destaquen el vegetarianisme i la macrobiòtica
te
Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…
patata
Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
Alimentació 2015
Alimentació
Nova reglamentació sobre la declaració d'allèrgens Les allèrgies produïdes pels aliments són un aspecte clau en la seguretat alimentària, per aquest motiu tant la indústria com altres operadors econòmics relacionats tenen la responsabilitat d'afavorir que les persones allèrgiques puguin escollir els aliments que contribueixen, de manera segura, a una alimentació saludable En aquest marc, s'han establert normes que obliguen a informar de la presència de components potencialment allergògens quan s'incorporen com a ingredients en els productes alimentaris Des del desembre del 2014, va esdevenir…