Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
fumatge
Alimentació
Acció de sotmetre aliments a l’acció del fum a fi d’assaonar-los i alhora perquè es conservin.
La llenya que produeix el fum ha d’ésser seca i poc o molt aromàtica, i el procés serveix per a eliminar una part de l’aigua dels aliments i, a més, per a esterilitzar-los Prèviament hom acostuma a salar-los o coure'ls, la qual cosa els proporciona una estabilitat més duradora El fumatge pot ésser fet en fred, a uns 25°C carn, salmó i productes no gaire propensos a la descomposició, i en calent, a 90-120°C embotits i peix en general Les installacions modernes de fumatge són aïllades i hermètiques, i disposen de control de temperatura La llenya més apreciada per a cremar és la de…
vitaminat | vitaminada
Alimentació
Dit del producte al qual han estat incorporades una o més vitamines per a millorar-ne el valor nutritiu.
Així, hom incorpora vitamines del complex B a derivats de cereals pa, farina, vitamina D a la llet en pols o condensada, vitamina C a derivats de fruita sucs, nèctars, vitamina A i vitamina D a la margarina, etc En aliments no és permès d’emprar dosis terapèutiques de vitamines Convé tenir present que una alimentació correcta, variada i equilibrada, proporciona les vitamines suficients per a individus normals Algunes vitamines o provitamines poden emprar-se com a additius alimentaris en sentit estricte, independentment del seu valor nutritiu vitamina C antioxidant, vitamina B2…
soia

Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
seguretat alimentària
Alimentació
Situació que proporciona a totes les persones, en qualsevol moment i circumstància, un accés físic i econòmic a aliments innocus i nutritius suficients per a satisfer les seves necessitats alimentàries i portar a terme una vida sana i activa.
La seguretat alimentària implica l’acompliment de les següents condicions una oferta i disponibilitat d’aliments adequats, l’estabilitat de l’oferta sense fluctuacions ni escassetat en funció de l’estació de l’any, l’accés als aliments o la capacitat per a adquirir-los i la bona qualitat i innocuïtat dels aliments Als països occidentals, les tres primeres premisses s’acompleixen de forma generalitzada Per aquest motiu, l’interès se centra sobretot en la seguretat alimentària i la necessitat de vetllar per la innocuïtat i la seguretat dels aliments, motiu pel qual es prenen mesures higièniques…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la…
ou

Ou de gallina, amb les capes concèntriques que presenta en rovell, observables per tinció
© Fototeca.cat
Alimentació
Zoologia
Anatomia animal
Ornitologia
Producte comestible de la posta d’algunes aus, principalment de gallina, peixos, etc.
Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més petits els d’un…