Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
proteïna conjugada

Classificació de les proteïnes conjugades
Bioquímica
Alimentació
Proteïna formada per un component proteic (apoproteïna) i un grup prostètic.
proteïna patró
Alimentació
Proteïna (o conjunt de proteïnes) de l’ou complet de gallina, que hom pren com a referència per a determinar el valor nutritiu de les altres proteïnes.
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
valor biològic
Alimentació
Paràmetre emprat per a valorar la qualitat nutritiva d’una proteïna.
Hom l’indica per VB, i l’expressa com el percentatge de nitrogen absorbit que és retingut per a sintetitzar proteïnes corporals en subministrar la proteïna estudiada al subjecte d’experimentació com a única font de nitrogen i per sota del nivell mínim de manteniment, i depèn del contingut en aminoàcids de la proteïna en qüestió Hom no té en compte la pèrdua de nitrogen durant la digestió La proteïna “perfecta” té un VB 100 En general, les proteïnes de valor biològic elevat són les animals la millor és la d’ou de gallina, a diferència de les vegetals,…
utilització neta proteica
Alimentació
Percentatge de nitrogen ingerit que és retingut per l’organisme.
Paràmetre per a mesurar el valor nutritiu de les proteïnes, equival al valor biològic multiplicat per la digestibilitat de la proteïna estudiada Una proteïna és completa si UNP=100 Es determina amb una ingestió al nivell just de manteniment o per sota Si no és així, és designada com a UNP operativa
extret de carn
Alimentació
Producte obtingut per concentració dels extrets aquosos de carn fresca, sense substàncies proteiques coagulables ni greix, sovint amb l’additament de sal.
L’extret més corrent és el de carn de boví El seu valor dietètic està en el contingut en aminoàcids i peptones, que el fan adequat per al forniment de proteïna animal en els casos en què les fonts proteiques normals són assimilades amb dificultat
soia

Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
digestibilitat
Alimentació
Percentatge d’un aliment que és absorbit en el tracte intestinal i que passa al cos.
El balanç simple entre el total ingerit i la part excretada expressat en nitrogen, glucosa o greix, segons la mena de producte que hom estudiï dóna la digestibilitat aparent, puix que, ni que no sigui ingerit aliment, sempre hi ha una certa excreció fecal o urinària Per tant, la digestibilitat veritable d’una proteïna, per exemple cas més freqüent d’estudi, és la diferència entre el total ingerit i la part excretada, un cop sostret al valor de la part excretada el nitrogen present en els excrements procedents d’una dieta teòrica, totalment lliure de proteïnes
cacauet

Cacauets
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Llavor del cacauet.
Els cacauets, que tenen un elevat poder energètic 5,9 cal/g i un alt contingut en calci 1 mg/g i en fòsfor 4 mg/g, són directament comestibles, però habitualment són sotmesos a uns determinats processos industrials Un procediment corrent consisteix a sotmetre'ls a torrefacció i salar-los Una altra tècnica és de fregir-los amb oli de 3 a 10 minuts a 140°C i després salar-los o no Hom n'obté farina , oli oli de cacauet, una mantega i una proteïna, que és emprada en l’obtenció d’una fibra sarelon de propietats anàlogues a la llana