Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
oli bromat
Alimentació
Química
Oleïcultura
Qualsevol derivat bromat d’algun oli (d’oliva, de soia, de llavor de préssec, etc) que és emprat com a additiu emulsionant d’aromatitzants en begudes no alcohòliques.
La seva toxicitat és motiu de controvèrsia
salicilatge
Alimentació
Tractament al qual són sotmesos alguns aliments, especialment la cervesa i altres líquids, per tal d’impedir-ne la fermentació, i que consisteix a afegir-los àcid salicílic o algun salicilat.
El salicilatge és efectuat en conserves casolanes tomàquet, fruites, sucs, confitures, etc, però és prohibit, puix que pot causar intolerància i presenta toxicitat crònica
dulcina
Alimentació
Edulcorant artificial d’estructura química corresponent a la p-fenetilurea, de fórmula C9H12N2O2.
El seu poder edulcorant és de 200 a 250 vegades superior al del sucre sacarosa Tot i que aquest valor és inferior al que presenta la sacarina, l’avantatja pel gust dolç, més agradable L’ús n’és prohibit a causa de la seva toxicitat
polivinilpolipirrolidona
Alimentació
Química
Compost format per grups lineals de N-vinil-polipirrolidona en grau variable de polimerització.
Les seves característiques són compatibilitat biològica, baixa toxicitat, capacitat per a transformar-se en complexos i alta solubilitat S'usa per a tenir cura del cabell i la pell, i, incorporada com a fibra, augmenta la capacitat d’acceptar tints té aplicacions farmacèutiques, ja que solubilitza fàrmacs poc solubles
edulcorant
Alimentació
Hi ha edulcorants naturals sacarosa, fructosa, glucosa, etc amb poder energètic 4,1 kcal / g i un conjunt de productes de síntesi química sacarina, ciclamats, etc caracteritzats per un poder edulcorant molt superior als sucres naturals 1 g de sacarina té el mateix efecte que aproximadament 500 g de sacarosa i perquè no fan cap aportació energètica Hom ha intentat de lligar el seu poder edulcorant amb l’estructura química coordinada entre grups —OH i —NH 2 La seva utilització és com a substitut dels sucres naturals en dietes on el sucre no és convenient aliment La toxicitat dels…
vermut
Alimentació
Enologia
Vi aromatitzat amb substàncies vegetals que li donen tast amarg.
Les plantes i les parts dels vegetals que hom hi posa són molt variades plantes senceres o fulles marduix, melissa, orenga, etc, arrels angèlica, genciana, etc, fruits celiandre, anís estrellat, nou moscada, etc, flors clau d’espècia, camamilla, etc, escorça i fusta quina, canyella, etc Hom el prepara per maceració o dissolució d’extractes de plantes i el deixa reposar per tal que es clarifiqui i assoleixi l’aroma característica Pot ésser dolç 12-20% de sucre o sec 3-5% de sucre El seu grau alcohòlic és de 15 a 20 Hom ha emprat donzell per a elaborar-lo, però ha estat abandonat, a causa de la…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
colorant alimentari
Colorants alimentaris
Alimentació
Additiu alimentari utilitzat per a donar un determinat color o reforçar el color natural i produir un efecte psíquic al consumidor, estimulant l’apetència del producte sense alterar-ne les qualitats nutritives o de conservació.
Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants de síntesi és com més va…