Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària,…
vitaminat | vitaminada
Alimentació
Dit del producte al qual han estat incorporades una o més vitamines per a millorar-ne el valor nutritiu.
Així, hom incorpora vitamines del complex B a derivats de cereals pa, farina, vitamina D a la llet en pols o condensada, vitamina C a derivats de fruita sucs, nèctars, vitamina A i vitamina D a la margarina, etc En aliments no és permès d’emprar dosis terapèutiques de vitamines Convé tenir present que una alimentació correcta, variada i equilibrada, proporciona les vitamines suficients per a individus normals Algunes vitamines o provitamines poden emprar-se com a additius alimentaris en sentit estricte, independentment del seu valor nutritiu…
espirulina
Alimentació
Botànica
Alga unicel·lular que s’utilitza habitualment per al consum humà, sobretot pel fet de ser rica en proteïnes i en alguns minerals i vitamines.
Encara que se li atribueix una aportació de vitamina B12, en realitat conté anàlegs d’aquesta vitamina, que no fan la mateixa funció en l’organisme humà i fins i tot poden interferir en el metabolisme de la pròpia vitamina B12, la qual posa pot derivar en un dèficit d’aquest nutrient i provocar anèmia i neuropatia Depenent de l’entorn en el qual hagin estat cultivades, poden estar contaminades per metalls pesants, per la qual cosa és important garantir-ne una font segura
enriquiment
Alimentació
Incorporació als aliments de substàncies (vitamines, sals minerals, aminoàcids) que eleven el seu valor nutritiu.
Ha de respondre a necessitats concretes És fet en aliments bàsics farina amb vitamines del complex B, llet en pols amb vitamina D, sucs de fruita amb vitamina C, cereals i derivats amb lisina, margarina amb vitamines A i D, etc i en preparats dietètics i de règim No és permès d’emprar dosis terapèutiques
síndria
Síndria
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit de la sindriera, gros, rodó, de pell llisa i verdosa, i de carn dolça, sucosa, vermella i amb molts pinyols negres.
És una fruita excellent i molt refrescant La seva composició per 100 g és de 92,1 g d’aigua, 0,3-0,5 g de proteïnes, 0,1-0,2 g de lípids, 7 g de glúcids, 28 calories, 600 UI de vitamina A i 0,005 mg de vitamina C El seu valor nutritiu és baix, llevat de les vitamines
xerigot
Alimentació
Fracció líquida de la llet un cop n’han estat eliminats el greix i les proteïnes.
Conté principalment lactosa, sals minerals, una petita fracció de peptones solubles i components minoritaris com la lactoflavina vitamina B 2
bisulfit
Alimentació
Additiu alimentari (bisulfit sòdic, bisulfit potàssic, metabisulfit sòdic i altres derivats del diòxid de sofre) utilitzat com a conservador i antioxidant en vins, derivats de fruita, glucosa líquida, productes de pastisseria, confiteria i forneria, galetes i certs derivats carnis.
En dosis autoritzades i controlades el seu ús és segur en productes vegetals, però discutible en productes carnis destrueix parcialment la vitamina B 1
actinídia

Actinídia amb fruits
Alimentació
Botànica
Planta enfiladissa, de la família actinidiàcies, originària de la Xina sud-oriental, de fruit comestible (kiwi).
Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa
sègol
sègol
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament linears i planes, d’espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d’espícules amb dues flors aristades.
El sègol és originari de la regió càspia i és conreat sobretot a Europa És un cereal molt apte per a terres pobres de muntanya La seva composició és semblant a la del blat proteïnes, 8% lípids, 1,5% glúcids, 75% Conté calci, ferro i vitamina B La farina és fosca, i la pasta té poca elasticitat El seu gra és panificable, però actualment és aprofitat sobretot com a aliment del bestiar i també en la fabricació de whisky Pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea i la intoxicació consegüent és l’ergotisme