Resultats de la cerca

Per exemple, el català civada , avui gramínia del gènere avena , és una especialització semàntica del llatí CIBATA, que significa ‘menjar per al bestiar’

Comprèn dos subgrups el monkhmer i el de les llengües munda Alguns autors hi inclouen també les llengües nicobars Hom ha reunit encara el conjunt de les llengües austroasiàtiques i austronèsies en un grup més ampli amb el nom d' àustric

S'inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall 2 562 m alt, a la cresta de la serralada Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall , la més coneguda de la serra de Cadí

Pertanyen al grup superior nord-oriental de les llengües nakhodaguestàniques el kúmik i l’àzeri, bé que són considerats daguestànics per raons de localització geogràfica, pertanyen a la família de les llengües turques Es descomponen en quatre grups l’àvar que inclou l’àvar, l’andi i el dido, el darguà, el lak i el lèsguic amb el lesguià, el tabassaran i l’agul Llurs característiques fonamentals són sistema fonètic complicat, amb un índex elevat de consonantisme gutural, divisió dels noms en classes, ampli índex flexiu i cas ergatiu L’escriptura era l’aràbiga fins el 1928, que fou…

Fou professor de les universitats de Palerm, Trieste i Pàdua on, des del 1964, fou professor titular de lingüística a la facultat de lletres Dedicà especialment les seves investigacions a l’estudi dels dialectes vènets, furlans i ladins amb especial interès pel lèxic, l’onomàstica i la toponomàstica És autor, entre d'altres de  La lingua venetica 1967, amb AL Prosdocimi, Saggi sul latino dolomitico e friulano 1972, Saggi di linguistica italiana 1975, Studi di dialettologia e filologia veneta 1977 i de la gran obra en sis volums Atlante storico-linguistico-etnografico friulano  1972-86 També…

Pren com a punt de partida tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana de la mateixa editorial, però també el Diccionari general de la llengua catalana 1932 de Pompeu Fabra , el Diccionari català-valencià-balear  1926-62 d' Antoni M Alcover i Francesc de B Moll i  el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana  1980-91 de Joan Coromines i, sobretot, la Gran Enciclopèdia Catalana Hom en feu dues reedicions el 1983 i el 1993, aquesta darrera considerablement actualitzada i ampliada Fins l’any 1995, que fou publicada la primera edició del Diccionari de la llengua…

Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…

Professor a les universitats de Palerm i de Roma La Sapienza, on es llicencià el 1956 i es jubilà l’any 2004 El seu ampli ventall d’interessos i de recerca dins dels estudis del llenguatge comprenia la lexicografia, la lingüística indoeuropea, la història de la llengua italiana, la semàntica, la lexicologia històrica i teòrica, la història de la lingüística, la filosofia del llenguatge, la pedagogia de la llengua i qüestions educatives Fou membre d’institucions públiques i de comitès assessors del govern dedicats a l’educació i a la cultura, i en 2000-01 fou ministre d’Educació…

L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau,…

Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del…