Resultats de la cerca
Es mostren 2748 resultats
farga de Rossell
Farga
Antiga farga de la parròquia de la Maçana (Andorra), a la dreta de la ribera d’Ordino, aigua amunt de la confluència amb la riera d’Erts.
iuma
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.
Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí
llatí vulgar
Lingüística i sociolingüística
Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble, en oposició a llatí literari.
Entre els romanistes, llatí col*loquial del Baix Imperi Romà i dels segles subsegüents, que donà origen a les llengües neollatines o romàniques llatí
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya
títol
Arts decoratives
Inscripció distintiva d’una peça de ceràmica en la qual sol figurar el nom de l’autor o fàbrica, l’any, etc.
text crític
tardà | tardana
Lingüística i sociolingüística
Dit de les llengües o dels fonemes lingüístics en les últimes fases de llur evolució.
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva…
socarrat
Arts decoratives
Rajola ordinària de fang bescuitat, per a cobrir l’espai entre les bigues del sostre.
De fabricació potser exclusiva de Paterna i en tot cas molt escasses a Manises Solen portar pintades amb òxid de ferro una silueta humana o animal voltada d’elements florals estilitzats, tot i que en alguns la decoració és purament geomètrica Els colors habituals són negre i vermell Les mides més comunes són 32 x 24 cm i 31 x 15 cm Els exemples més interessants són del s XV