Resultats de la cerca

L’encavallada ha anat evolucionant tot complicant-se, per tal de resoldre el problema constructiu de cobrir naus amples Tradicionalment, les encavallades eren de fusta, però actualment solen ésser de ferro o de formigó

Eventualment, quan forma part d’un sistema biela-manovella , transforma el moviment de rectilini alternatiu en circular continu motors de combustió interna, màquines de vapor, etc o viceversa compressors, bombes d’èmbol, serres alternatives, etc Pel fet de transmetre el moviment, cal que les bieles siguin alhora lleugeres i resistents per això són d’acers especials o de duralumini, obtingudes per estampació, i darrerament hom fa proves amb materials plàstics reforçats amb fibres de carboni Consta d’una part central llarga i estreta en forma de tija, anomenada canya , que uneix els dos extrems…

La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol…

És originari de l’Amèrica tropical i forneix una fusta de qualitat

És una obra practicable perquè l’home pugui arribar al mineral, arrencar-lo i extreure'l a la superfície Hi ha casos en què un mineral subterrani pot ésser abastat sense fer excavacions practicables explotació de sal gemma per sistemes de dissolució, obtenció de petroli o gas natural, etc En aquests casos hom no parla de mines, com tampoc quan un mineral és explotat a cel obert L’establiment d’una mina requereix uns treballs previs de prospecció i de reconeixement de la massa mineral Si aquests treballs són favorables, hom procedeix als treballs d' explotació , els quals van encaminats a l’…

Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingué per mestres Manuel Milà i Fontanals i Francesc Xavier Llorens i Barba A mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i, el 1888, en dret  El 1878 començà a donar classes a la Universitat de…