Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
meroític
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada i escrita en el regne de Kuš (~750 aC-350 dC), bé que només apareix documentada als cinc darrers segles.
La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’altra banda, els texts…
catàfora
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment.
temàtic | temàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del morfema determinatiu d’una derivació que apareix entre un lexema o arrel i un morfema derivatiu o desinència.
De vegades és absent i s’anomena zero d’altres, fins i tot sovint, és una vocal, que rep el nom de vocal temàtica am-a-ble, tem-i-ble
lingüística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristal·litzat en les llengües concretes.
Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…
es
Lingüística i sociolingüística
Article definit masculí propi del parlar salat.
Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm , etc Apareix…
Conon de Béthume
Literatura francesa
Poeta francès.
Participà en la tercera i quarta croada i fou regent de Constantinoble És autor de diverses cançons en les quals imita la lírica trobadoresca i és, probablement, el personatge Coine que apareix parlant en francès en alguns partiments occitans
amorita
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua semítica pertanyent al grup septentrional central.
Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita
Georges Perec
Literatura francesa
Escriptor francès.
En la seva novella Les choses 1965, premi Renaudot efectuà una exploració del llenguatge amb finalitat de denúncia de la societat de consum, però des d’una òptica merament enumerativa, freda i distant, La disparition 1969 és una novella on no apareix la vocal e Altres obres seves són Les revenentes 1972, La boutique obscure 1973 Je me souviens 1978, La vie, mode d’emploi 1978, premi Médicis i La clôture 1980
mot tabú
Lingüística i sociolingüística
Interdicció en una llengua d’uns mots determinats.
Fenomen propi de comunitats primitives, apareix a totes les llengües Moltes religions prohibeixen alguns noms sagrats els hebreus substitueixen el nom de Jahvè pel d’Adonai, ‘Senyor’, costum conservat per la litúrgia cristiana en la lectura de la Bíblia Els lingüistes n'han postulat l’existència per explicar-se la manca de mots indispensables en algunes llengües, com el cas d’una manca de base indoeuropea comuna per a noms de mals físics, com sordesa, ceguesa, etc
malaiàlam
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per uns 18 milions de persones al llarg de la costa de Malabar, al SW de l’Índia.
Pertany a la família de llengües dravídiques, i el 1956 esdevingué llengua oficial de l’estat indi de Kerala Els primers documents escrits daten del segle X, època en què ja apareix clarament diferenciada del tàmil, barrejada amb el qual s’havia desenvolupat des del segle V Actualment difereix del tàmil en l’absència de terminacions personals en el verb Fa servir, en el llenguatge colloquial i sobretot en el literari, nombroses paraules manllevades del sànscrit