Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Jaume Antoni Prohens i Bennàsser
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Història del dret
Advocat, antiquari, poeta i lingüista.
Llicenciat en dret, fou catedràtic de lleis a la universitat balear Fou un dels fundadors de l' Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiquitats i Belles Arts, de la qual escriví els estatuts Reuní una notable collecció d’antiguitats, incunables i còdexs lullians Projectà de recollir les poesies cultes i cançons populars de Mallorca, per a la qual cosa féu una circular impresa el 1838 o el 1841 en vers que repartí entre els literats mallorquins Sembla que escriví un diccionari i una ortografia mallorquina És autor d’entremesos, entre altres Testament original d’es porc d’Enguany 1845, Sa…
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…
, ,
Pere Antoni Figuera i Tomàs
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf.
Franciscà exclaustrat, publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, primera de les obres lexicogràfiques publicades a l’illa el segle XIX Inclou un recull d’adagis mallorquins i també un Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no s’usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March
,
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau Estudià humanitats al collegi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit ascendí a sotstinent i participà en la guerra contra Portugal 1762 Retirat de la carrera militar el 1770, es casà amb una dama andalusa i collaborà, amb Pablo de Olavide, en el repoblament de Sierra Morena, on havia d’installar una colònia de camperols i menestrals catalans En ésser processat Olavide per la inquisició, Capmany fixà la residència a Madrid 1775 Allí es mogué dins l’element oficial i ocupà diversos càrrecs públics…
Antoni Fernández de Calderón i de Toledo
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Història del dret
Advocat, filòleg i historiador.
Baró de Santa María das Arenas Estudià a Cervera, i fou superintendent de Zamora 1752-62 El 1762 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs d’història, d’epigrafia i d’etimologia catalana
Joan Palomba
© Família Balata-Palomba
Educació
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i mestre d’escola.
Assistí amb Antoni Ciuffo al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i hi presentà una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern Publicà Grammatica del Dialetto Algherese odierno 1906, Attraverso la letteratura catalana 1909 i un estudi sobre tradicions, usos i costums de l’Alguer 1911 Joan Palomba © Fototecacat
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…
Joaquim Civera i Sormaní
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Periodista i lexicògraf.
Fou collaborador d’Antoni Griera en l’Obra de l’Acció Social Popular, membre fundador del diari El Matí i redactor en cap de Catalunya Social 1921-36 Signà sovint amb pseudònim Bellesguard, Maria Bonsoms Entre altres obres, publicà Lleó XIII i la qüestió social , una traducció de Don Quijote i Nou diccionari català-castellà i Nou diccionari castellà-català tercera edició 1931
William Casey i Moore
Lingüística i sociolingüística
Filòleg d’origen irlandès, establert a Barcelona.
El 1819 s’installà a Madrid, però el 1821 es traslladà a Barcelona, on exercí de professor d’idiomes Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1822 Residí també a Maó Publicà una Disertación filosófica, histórica y razonada sobre el origen, la formación y la propagación de las lenguas 1836 i una poesia, en anglès, dedicada a Antoni de Capmany en La España Católica 1857
Pere Ramis i Ramis
Lingüística i sociolingüística
Història del dret
Advocat i traductor.
Germà d’Antoni, Bartomeu, Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière i també texts anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura