Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
ortotònic | ortotònica
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que conserva el seu accent, ocupi el lloc que ocupi dins la frase, contràriament al que passa amb els mots enclítics i proclítics, que el perden i adopten el del mot precedent o següent respectivament, amb el qual formen com un sol mot.
oronímia
Lingüística i sociolingüística
Branca de la toponímia que estudia els orònims.
orística
Lingüística i sociolingüística
Terme encunyat pel cercle lingüístic de Praga per tal de denominar l’estudi de la funció fònica delimitativa.
oposició gradual
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició fonemàtica en la qual el tret distintiu operant considerat basa la seva facultat diferenciadora en un grau major o menor de la característica fònica que el constitueix.
Així, en català, ho són les oposicions i/ẹ, ẹ/ę, per exemple, si hom considera que llur tret distintiu operant és el grau d’obertura /i/ primer grau, /ẹ/ segon grau o /ę/ tercer grau
oposició
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Relació existent entre tots els elements homogenis d’un sistema lingüístic (fonemes, formes, funcions, significats, etc) per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors fonètics que…
onomàsticon
Lingüística i sociolingüística
Compilació de mots amb la determinació de llur ús i sentit.
La denominació, usada en diversos reculls antics de mots l' Onomasticon de Juli Pòllux, del 180, sobre terminologia d’institucions i costums grecs, ha arribat fins avui amb el sentit de recopilació de topònims, mots tècnics, etc
onomasiologia
Lingüística i sociolingüística
Part de la semàntica que estudia els diferents significants que corresponen a un significat determinat.
Hom pren un concepte, expressat en metallengua, i cerca els mots que en una llengua serveixen per a expressar-lo Aquest procediment ha estat molt usat en dialectologia, especialment en els atles lingüístics Així, per al concepte expressat en metallengua per rosella, hom troba en català, segons diferents àrees, ababol, capellà, gall, gallaret, quicaraquic, rosella , etc, i segons diferents estils, rosella i Papaver rhoeas A l’onomasiologia s’oposa la semasiologia, que estudia els significats que corresponen a un significant
dièctasi
Lingüística i sociolingüística
Assimilació entre dues unitats que integren certes formes d’alguns verbs grecs (οράω > ορόω) propis de la llengua homèrica.
Aquesta assimilació possibilita una contracció posterior ορόω > ορῶ