Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…
diasistema
Lingüística i sociolingüística
Descripció conjunta dels trets lingüístics comuns i discrepants de dues o més varietats dialectals.
Així, per exemple, per a representar el sistema vocàlic accentuat del rossellonès 1 i el de la resta del català continental 2, hom tindria el sistema següent El diasistema és aplicat especialment en la descripció de dialectes de frontera
dialectologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels dialectes.
L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana segle XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El segle XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel…
dialecte
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini.
Aquestes són delimitades per diverses isoglosses , els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un domini…
dialectalisme
Lingüística i sociolingüística
Tret lingüístic propi d’un dialecte.
Per exemple, moix ‘gat’ és un dialectisme balear Els dialectismes poden ésser també incorporats a la llengua literària En aquest sentit, per exemple, el mot castellà nalga és un dialectalisme lleonès
diacronia
Lingüística i sociolingüística
Manera de considerar els fets lingüístics des del punt de vista de llur evolució.
Fins al s XIX els estudis lingüístics tenien una orientació predominantment diacrònica, car el coneixement de l’evolució de la llengua constituïa una part de la història d’un poble A més, hom cercava en els factors històrics substrat, superstrat, colonitzacions, etc les causes de les vicissituds d’un domini lingüístic Els iniciadors de la distinció entre diacronia i sincronia foren Gaberenz i, especialment, Saussure, però hom en troba precedents, al s XVIII, en l’obra de Thurot Saussure donà la prioritat a la sincronia, car la dimensió sincrònica és la coneguda pels parlants Cal precisar,…
devanagari

Alfabet devanagari
©
Lingüística i sociolingüística
Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi
, com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud.
Hom troba els primers vestigis del devanagari en inscripcions del segle VII, i són una modificació de l’escriptura gupta, posada en voga al segle IV per la dinastia homònima D’escriptura tradicional del sànscrit, el devanagari ha esdevingut l’alfabet de l’hindi modern
desaspiració
Lingüística i sociolingüística
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment aspirat d’una articulació en unes circumstàncies determinables.
En català, la manca d’articulacions aspirades en fa impossible una exemplificació
carib
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades per tribus índies, el centre de dispersió de les quals fou la regió compresa entre la conca alta del riu Xingu i el riu Tapajos, des d’on s’estengueren fins a la costa nord-est del continent i les Antilles.
Actualment, hom en cataloga un centenar o més de parlars, entre els vius i els extingits, molt mal coneguts encara