Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Carlo Tagliavini
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i lingüista italià.
Professor de llengües romàniques a Holanda 1927-28, Hongria 1929-35 i més tard a Pàdua De les seves obres es destaquen Grammatica della lingua rumena 1923, Osservazioni sulla diffusione delle parole marinaresche italiane nelle lingue balcaniche 1942, Le origini delle lingue neolatine 1948, excellent manual de lingüística romànica, Introduzione alla glottologia 1949, articles sobre llengua albanesa, estudis sobre gramàtiques comparades, etc
dàlmata
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, avui extingida, parlada a la costa adriàtica de Iugoslàvia, entre l’illa de Krk (it: Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).
Era dividida en dos dialectes el ragusà, desaparegut al final del s XVI, i el veglioto , extingit a la fi del s XIX
Rudolf Slabý
Lingüística i sociolingüística
Catalanòfil txec.
Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola
Karl Bartsch
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Fou professor de filologia romànica i germànica a la Universitat de Rostock, on fundà el primer institut de germanística 1858, i més tard ensenyà a la Universitat de Heidelberg 1871 Publicà Denkmäler der provenzalischen Litteratur 1856, Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Litteratur 1872 i Provenzalisches Lesenbuch 1855, convertit, des de la segona edició, en Chrestomatie provençale 1868 i següents Dirigí la revista “Germania” i publicà una edició del Cant de Ramon , de Ramon Llull
Maria Manoliu-Manea
Lingüística i sociolingüística
Lingüista romanesa.
Llicenciada en filologia romanesa 1955 i doctorada 1966 a Bucarest, del 1957 al 1978 hi fou professora al departament de lingüística romànica Del 1979 ençà és professora al departament de francès i italià de la Universitat de Califòrnia Comparteix l’estructuralisme europeu, i ha estat deixebla d’IIordan i d’ECoseriu Ha escrit Sistematica substitutelor din româna contemporanǎ standard 1968, Structuralismul lingvistic lecturi critice 1973 i Gramatica comparatǎ a limbilor romanice 1971
Joseph Marie Piel
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Colònia, fou un gran estudiós de temes d’onomàstica, singularment de la península Ibèrica Os nomes de santos tradicionais hispânicos na toponímia peninsular 1950, Hispano-gotisches Namenbuch 1970, en collaboració amb Dieter Kremer, i Zum Ursprung des Namens Katalonien 1978, amb especial dedicació al galaicoportuguès Os nomes germânicos na toponímia portuguesa 1937 i Miscelânea d’etimologia portuguesa e galega 1948 Fou membre de l’Acadèmia Gallega i de la Portuguesa
Günter Reichenkron
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
S'interessà molt especialment per la península Balcànica, gran cruïlla de pobles, les llengües dels quals coneixia molt bé Tractà temes de substrat Das Dakische rekonstruiert aus dem Rumänischen ‘El daci reconstruït des del romanès’, 1966 i estudià els estadis més antics de les llengües romàniques Historische Latein-altromanische Grammatik ‘Gramàtica històrica del llatí tardà’, 1965 Fou professor de filologia romànica i balcanologia i director de l’Institut de Balcanologia de la Universitat Lliure de Berlín
Heinrich Kuen
Lingüística i sociolingüística
Romanista austríac.
Deixeble de Gamillscheg, seguí les inclinacions del seu mestre per la geografia lingüística Professor a Erlangen Laseva especialització fou el retoromànic de les Dolomites Dedicà, a la llengua catalana, una important monografia sobre l’Alguer publicada incompletament, en traducció castellana, a l' Anuari de l’Oficina Romànica en 1932-34 i dos articles sobre la debatuda qüestió de laseva pertinença a la Galloromània o a la Iberoromània Fou membre corresponent de l’Institut d’…
Mercedes Tricás Preckler
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Doctora en filologia romànica i catedràtica de traducció a la Universitat Pompeu Fabra És membre del Grup d’Estudis d’Argumentació Discursiva i Traducció GRADIT i les seves principals línies de recerca són pragmàtica i argumentació aplicada a la traducció interpretació i traducció d’aspectes textuals coherència, punt de vista i intenció i d’aspectes microtextuals marques sociocognitives i connectors argumentatius D’entre les seves publicacions destaca l’obra publicada el 1995, Manual de Traducción francés-castellano
Carl Theodor Gossen
Lingüística i sociolingüística
Filòleg suís, format a Zuric sota la direcció de Jakob Jud.
Catedràtic de filologia romànica a les universitats de Viena 1959-67 i Basilea 1967-81 És autor d’estudis importants de dialectologia diacrònica francesa, entre els que sobresurt la Petite grammaire de l’ancien picard 1951 També ha treballat sobre la grafia en els texts francesos medievals Französische Skriptastudien , 1967 i sobre aspectes de sintaxi i lèxic del francès i l’italià Durant el seu rectorat se celebrà a Basilea el IV Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes