Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Josep Salord i Farnés
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Historiador i lingüista.
Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat de sacerdot a Vic el 1935 Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis 1956, Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pabordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins 1963
Rolf Eberenz
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Estudià a la Universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre les denominacions medievals i renaixentistes dels vaixells en les llengües de la península Ibèrica 1972, llibre que conté una extraordinària documentació sobre la marina catalana Ha estudiat aspectes de la sintaxi medieval, en particular del Tirant lo Blanc Ha exercit de professor de lingüística hispànica a les universitats de Basilea, Berna i Lausana Ha escrit, entre d’altres, Schiffe an den Künsten der Pyrenäenhalbinsel ‘Vaixells en l’art de la península ibèrica’, 1975, Semiótica y morfología textual del…
Hermann Suchier
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Estudià a Marburg i Leipzig i fou professor a les universitats de Marburg, Zuric, Münster i Halle, a l’última de les quals féu alguns cursos de literatura catalana Especialista en filologia francesa i occitana, d’entre les seves nombroses obres cal destacar Geschichte der altfranzösischen Literatur ‘Història de la literatura francesa antiga’ i els Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache ‘Monuments de la literatura i la llengua provençals’ 1883, així com diversos estudis sobre Lo codi occità i edicions de texts medievals Fundà i dirigí una Bibliotheca Normannica Cedí a l’Institut d’…
Virgilio Moya Jiménez
Lingüística i sociolingüística
Traductor espanyol.
Doctor per la Universitat de Las Palmas, llicenciat en filosofia pura Universitat Complutense de Madrid i en filologia hispànica Universitat de La Laguna, i diplomat superior en traducció Universitat Complutense de Madrid Actualment, és professor titular de la facultat de traducció i interpretació de la ULPGC Destaca, en la seva carrera com a traductor, la versió espanyola del Manual de traducción Peter Newmark, 1992 Ha traduït contes de Bashevis Singer, Ray Bradbury, Ernest Hemingway, William Boyd i l’obra de Dylan Thomas El doctor y los demonios A més, és autor de La traducción de los…
Šělomó Boniṣaq
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Autor jueu conegut per la traducció, en data incerta, del Sefer Baḥran (’’Llibre de les Crisis’) de Galè de l’àrab a l’hebreu.
neogramàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística alemanya els representants de la qual foren anomenats Junggrammatiker
.
El seu manifest és el llibre d’Osthoff i Brugmann Morphologische Untersuchungen ‘Investigacions morfològiques’, 1878-90, on hom declara que les lleis fonètiques es compleixen sense excepció, un dels punts sobre el qual polemitzaren més els enemics de l’escola neolingüística Tanmateix, a la pràctica ningú no ha dubtat mai de les lleis fonètiques l’error dels neogramàtics és que volgueren fer-ne un axioma, tot i que mai no han estat més que un postulat S'interessaren també per la llengua parlada, ampliant, en lingüística, la limitació de llurs predecessors a la llengua escrita…
alvernès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte occità
que, amb el llemosí i el provençal alpí, forma el nord-occità, és a dir, un conjunt caracteritzat essencialment per la palatalització de ca ga
llatins: capra > chabra,
gal·lus > jau/jal
.
Dins aquest conjunt l’alvernès es distingeix, sobretot a la baixa Alvèrnia, per una evolució fonètica molt avançada El fenomen més notable és la sèrie de palatalitzacions condicionades que afecten tota mena de constants Així, a l’occità mitjà llibre, dire, vinha, nud, cuba, quitar , corresponen en baix alvernès pronúncies amb la consonant inicial palatalitzada que podría ésser transcrita ly ibre , dy ire , vy inha , ny ud , ty uba , ty itar / tx itar / ts itar , etc Un segon fenomen característic és la reducció dels diftongs de la llengua clàssica per exemple paire, aiga, fau,…
Renat Botet
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf i mestre.
Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller, i es dedicà professionalment a l’ensenyament del castellà i del català Exercí als liceus Aragó de Perpinyà, Déodat de Séverac i Joan Amade de Ceret Fou membre de la Societat dels professors de català i dirigí l’escola de català de Ceret i el grup teatral Font-Freda Interessat per la lexicografia catalana del Rosselló, el 1997 publicà un Vocabulari rossellonès que recollia mots i expressions populars i tradicionals del país, acompanyats de la traducció francesa, llibre al qual seguí un recull de Proverbis 1998 amb la mateixa fórmula…
Jafudà Bonsenyor
Història
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Metge i traductor jueu.
Era net de Jahudán de Cavallería i fill d’Astruc Bonsenyor, l’un i l’altre amb càrrecs a la cort de Jaume I El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d' al-Zaḥrāwī , avui perdut Uns vint anys abans havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab Llur agrupació en capítols temàtics molt…
Nikolaj Sergejevič Trubeckoj
© Fototeca.cat
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Etnòleg i lingüista rus.
Príncep Trubeckoj Professor de lingüística general a Moscou 1915-18 i, des del 1922, a Viena, després de curts períodes d’ensenyament a Rostov i Sofia Des de Viena participà activament en les tasques del Cercle Lingüístic de Praga , on esdevingué una de les figures capdavanteres de la fonologia En collaboració amb Jakobson i Karcevski, redactà les tesis, bàsiques per a la fonologia, presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia, el 1928 És fonamental el seu llibre Grundzüge der Phonologie ‘Principis de la fonologia’, publicat pòstumament el 1939 Treballà, especialment,…