Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
gramaticalitat
Lingüística i sociolingüística
En la gramàtica generativa, grau de divergència d’un text de la norma lingüística del parlant, la qual norma es fonamenta en la competència d’aquest darrer.
gramaticalitat
Lingüística i sociolingüística
Disposició biològica de l’home per a aprendre una llengua.
calc sintàctic
Lingüística i sociolingüística
Forma de manlleu que imita la construcció d’una proposició d’una llengua estrangera.
Així, en català, una proposició com ara El bo és que vinguis és un calc del castellà Lo bueno es que vengas
beja
Lingüística i sociolingüística
Llengua cuixítica el nom indígena de la qual és to-bedawye
, parlada pels beges de la zona central del país.
autoritat
Lingüística i sociolingüística
Text d’un escriptor de prestigi que sosté el sentit d’una paraula o l’ús d’una construcció sintàctica.
birmà
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup homònim parlada pels birmans, emprada, a més, com a segona llengua per altres pobles de Myanmar, d’on és llengua oficial.
El primer text, escrit amb caràcters pali, data de mitjan s XI S'estengué com a llengua religiosa de cultura amb la penetració del budisme provinent de l’India Es caracteritza, dins el seu grup lingüístic, pel fet de posseir un nombre important de mots disíllabs deguts a aglutinacions i a manlleus de llengües indoàries fonèticament, per la desaparició dels grups consonàntics, de les oclusives palatals esdevingudes sibilants i de les consonants finals morfològicament, per la desaparició de la funció dels afixos
base sufixal
Lingüística i sociolingüística
Element que resta quan no són llevats d’un mot els morfemes temàtics, anomenat també tema
.
balear
Lingüística i sociolingüística
Denominació moderna aplicada al conjunt del català insular
, integrat pels dialectes mallorquí
, menorquí
i eivissenc
.
afrikaans
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua germànica del grup occidental, originada al sud del continent africà a partir dels dialectes neerlandesos dels colonitzadors establerts a mitjan segle XVII.
La varietat dels dialectes originaris, la mescla dels holandesos amb colonitzadors d’altres llengües, llur contacte amb la població aborigen, la manca d’una pressió normalitzadora i les tendències autòctones feren que la llengua dels colonitzadors, flexiva originàriament, evolucionés cap a formes més analítiques Les principals diferències amb el neerlandès són certs canvis vocàlics, ensordiment de consonants i apòcope de mots, quant a la fonètica, i, quant a la morfologia, eliminació de l’alternança vocàlica en la conjugació, eliminació dels morfemes de persona i de nombre, expressió del…