Resultats de la cerca

Els pidgin es caracteritzen per la barreja de trets lingüístics manllevats de diverses llengües i per no tenir parlants natius

Iniciada els anys cinquanta, bàsicament amb treballs sobre traducció automàtica, el seu gran desenvolupament es produí a partir de la dècada dels setanta Les seves aplicacions principals són la traducció automàtica, la recuperació automàtica de la informació i els sistemes de pregunta i resposta També s’ha ocupat de la representació del coneixement, aspecte en què s’han desenvolupat alguns conceptes generals per estructurar la informació L’interès pel procés de comprensió del llenguatge de forma global ha portat a la creació de la ciència cognitiva, un nou camp d’estudi interdisciplinari En l…

Per exemple, el llatí a l’edat mitjana o l’àrab al món musulmà

La hipòtesi adoptada per la gramàtica generativa és que la gramàtica universal és innata, que es tracta d’una dotació genètica de què neixen proveïts els membres de l’espècie humana Aquesta GU explicaria la facilitat amb què adquirim una gramàtica específica Les diferències entre les llengües responen, segons aquesta perspectiva, a les variacions paramètriques, les quals quedarien fixades mitjançant l’experiència

Com a extensió natural dels estudis d’ecologia humana, Einar Haugen presentà l’ecologia lingüística en una conferència sobre la descripció de les llengües del món el 1970, tot i que Carl Voegelin havia estat el primer a usar el terme el 1964 per a referir-se a l’estudi dels àmbits territorials de les llengües Haugen evidencià que els estudis dels sociolègs sobre els valors compartits com a determinants de la distribució espacial dels grups ètnics havien ignorat la possessió d’una llengua comuna com un dels valors compartits El seu document presenta, doncs, un tipus d’inventari inicial del que…

La principal diferència que mostra respecte a un pidgin és, doncs, l’adquisició de parlants natius, així com l’expansió i organització interna de la llengua reorganització de la gramàtica, creació de regles fonològiques, augment del lèxic, ampliació de les possibilitats estilístiques, etc Tanmateix, un pidgin pot experimentar també un procés d’expansió sense adquirir parlants natius Per això s’ha suggerit que la principal diferència no depèn de la nativització, sinó de l’associació a algun tipus d’etnicitat

Pot respondre a causes polítiques, històriques, geogràfiques, etc Els efectes que pot tenir són el bilingüisme, l’alternança lingüística, els manlleus, la convergència, la reducció estilística o la mort lingüística

Aquestes descripcions tenen dues dimensions principals, la textual i la contextual Es tracta d’una perspectiva interdisciplinària sorgida a partir d’altres disciplines de les humanitats i les ciències socials, com la lingüística, els estudis literaris, l’antropologia, la semiòtica, la sociologia i la comunicació oral El seu desenvolupament està estretament relacionat amb l’aparició de l’estructuralisme i molt influït pel formalisme rus, que havia elaborat una anàlisi literària Des de l’inici, els anys setanta, i malgrat els múltiples conflictes teòrics i metodològics, es pot parlar d’una…