Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
anorgànic | anorgànica
Lingüística i sociolingüística
Dit del resultat d’una determinada mena de fenomen epentètic degut a causes etimològiques i inorgàniques inexplicables.
anòmal | anòmala
Lingüística i sociolingüística
Que no s’ajusta a un tipus considerat com a normal o regular, dins un sistema.
angle
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’anglès antic que fou parlat al nord d’Anglaterra.
andamanès
Lingüística i sociolingüística
Parla aïllada dels habitants de les illes Andaman, que hom ha intentat de relacionar, sense aconseguir-ho, amb el semang
.
analogia
Lingüística i sociolingüística
Per als gramàtics grecs, tipus de paradigma de flexió a què un mot pertanyia.
Actualment, l' analogia designa el procés històric que fa que certs mots passin d’un paradigma a un altre generalment més regular, o sigui que canviïn d’analogia El procés es produeix constantment, i és molt fàcil d’observar, si hom es fixa en les formes que encara no són considerades correctes el plural llàpissos en comptes de llapis , el participi imprimit en comptes d' imprès , la tendència a passar tots els verbs que fan l’infitiniu en -ir al tipus de parteixo en detriment del tipus de moro , etc Hom acostuma a descriure aquest procés com una mena de resolució d’un càlcul de proporcions…
mascarat | mascarada
Història
Lingüística i sociolingüística
Traïdor.
Nom despectiu, freqüent als segles XV i XVI Fou aplicat, durant el saqueig de Marsella del 1423 per part de Lluís d’Anjou, als marsellesos collaboracionistes, en la guerra contra Joan II, als desafectes a la generalitat que es dedicaven a difondre noves favorables a l’adversari, i sobretot, al segle XVI, als enemics de les Germanies de València, de Mallorca i del Principat
maremàgnum
Lingüística i sociolingüística
Gran confusió, arremorament.
Els autors antics empraren aquesta expressió per a designar la mar que, segons llurs concepcions geogràfiques, circumdava tota la terra habitada Després el significat canvià substancialment
marca
Lingüística i sociolingüística
En fonologia, particularitat fònica, l’existència o la no-existència de la qual en una unitat donada l’oposa a les altres unitats de la mateixa natura dins la mateixa llengua.
En català, per exemple, el fonema / b / sonor és marcat , i s’oposa al correlatiu / p / sord, no marcat , per la presència en la seva articulació de la vibració de les cordes vocals La noció de marca en fonologia s’ha estès també a la morfologia, a la sintaxi i a la lexicologia
mallorquinisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del dialecte mallorquí emprat en un altre dialecte o una altra llengua.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina