Resultats de la cerca

Alguns autors els atribueixen —sense fonaments seriosos— les cultures clàssiques d’El Tajín, de Las Remojadas i de Veracruz o dels jous, les palmes i les destrals

La Toscana, regió isolada als segles de formació dels romanços per condicionaments geogràfics i històrics, conservà un llatí poc contaminat Els seus trets lingüístics més rellevants són la manca de metafonia, la reducció del segment -ri- a i el sufix - ariu esdevé - aio , i no - aro o - ero , el pas de LV > rb i RV > rb nervu > 'nerbo’ i l’anomenada “gorgia” o aspiració de les oclusives intervocàliques C, P i T en h, ph th , fenomen atribuït per alguns al substrat etrusc per exemple, ficu > 'fiho’, ‘figa’ De les diverses varietats toscanes destaca el florentí, que fa els futurs…

Zona de transició entre el nord-occidental i el valencià, comparteix trets del primer llac 'llot’, eixalavar 'rentar per primera vegada’ i del segon carrasca 'alzina’, boçar 'vomitar’ Empra l’article lo, los , la desinència - o de primera persona canto i l’imperfet de subjuntiu per al manament negatiu no ho provessis 'no ho provis’ Són mots peculiars caro 'ocell de presa’, nyafla 'taca’, bancal 'davantal de pagesa’, etc No manquen els arabismes cadap 'mesura d’oli’, així com alguns mossarabismes atxeu 'esquer dels ocells’

La toponímia és íntimament lligada a la investigació de l’etimologia i l’evolució dels noms de lloc i constata, en un pla general, la poca relació que hi ha sovint entre els noms de lloc d’un país i la llengua dels seus habitants, a causa de la forta resistència dels substrats lingüístics en els topònims Per exemple, als EUA, la majoria de noms d’estats són d’origen indi Oregon, Massachusetts, Minnesota, Mississippí, etc Als Països Catalans són nombrosíssims els topònims que revelen un origen preromà iber, celta, basc L’estudi de la toponímia és estretament vinculat amb el d’altres…

Hom pot descobrir-hi dos dialectes l’anomenat tokhari A o agni tokhari B o kutxeà

S'oposa a l’afinitat genètica, basada en la derivació històrica més o menys comuna de les llengües En el pla d’una descripció esquemàtica dels fonemes, hi ha afinitat fonològica, per exemple, entre el català i el rus i entre el castellà i el grec modern, malgrat les diferències que en altres nivells separen totes aquestes llengües

Tot i que no ho pretén necessàriament, pot facilitar l’establiment de genealogies de llengües família lingüística Tots els trets lingüístics poden contribuir a l’establiment d’una tipologia lingüística els fonològics i els morfosintàctics D’aquí ve la classificació més usual de les diverses llengües en aïllants aglutinants i flexionals

D’estructura monosillàbica, hi predominen els grups etimològics formats per dues o tres síllabes, amb abundor de sons palatals Són característics els diversos nivells de tonalitat arriben a 6 en el dialecte central i la varietat de formes honorífiques segons la posició de l’interlocutor Abunden els mots abstractes expressats per combinacions de dos mots L’escriptura i la gramàtica foren elaborades per T'on-mi Sam-bho-ṭa s VII a partir de l’escriptura índia del període gupta posterior Escriptura alfabètica horitzontal, d’esquerra a dreta i de puntuació intersillàbica, consta de 30 consonants i…

Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes per mitjà de…