Resultats de la cerca

Per més que Fabra ja havia usat el terme ‘normalització’ referint-se a la gramàtica catalana en un treball del 1929, l’elaboració del concepte sociolingüístic de normalització lingüística es deu a Lluís V Aracil 1965 Segons aquest autor, el conflicte lingüístic fruit d’una situació de contacte de llengües es pot entendre com un cercle funcional en el qual actuen dos corrents recíprocs, comparables als llaços o circuits retroactius feedback loops d’un sistema cibernètic D’una banda, hi intervenen les funcions socials de la llengua, que Aracil presenta com a sortida o resultat del sistema…

Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’empreses

Deixeble de WMeyer-Lübke, fou professor a les universitats d’Estrasburg 1915-18, 1941-45, Friburg de Brisgòvia 1919-36, 1948-49, Marburg-Lahn 1936-40 i Ratisbona des del 1950 Especialista en dialectologia italiana, particularment del romanyès, sobre el qual publicà estudis fonamentals 1917-19, eixamplà el seu interès a diversos àmbits de la lingüística romànica, sobretot els problemes de la diftongació a les diverses llengües de la Romània, sense oblidar el català Publicà també obres importants sobre filosofia del llenguatge i història crítica de les literatures romàniques, en…

La minorització lingüística és resultat d’una sèrie de pressions internes i externes degudes a les condicions històriques i socioeconòmiques, la política lingüística implementada i la interiorització de mecanismes psicosocials que restringeixen la vitalitat de la llengua recessiva i asseguren l’expansió de la dominant S'entén per minorització lingüística la situació en què una llengua, malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials Aquest procés recessiu es dóna en…

Catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma, després d’haver-ho estat a les de Trieste i Pavia Publicà nombrosos estudis sobre tots els àmbits de la filologia romànica, entre els quals edicions crítiques Teseida de Boccaccio, 1941 Chanson de Roland , 1947 etc, crestomaties Poesie d’amore spagnole , 1963 Antologia delle letterature d’oc i d’oïl , 1973 etc, manuals La lingua dei trovatori , 1965 La lingua d’oïl , 1971 etc, síntesis històriques i, sobretot, assaigs de crítica textual i interpretativa, història de la versificació i altres treballs i d’erudició Fou membre de…

Professor emèrit de la Universitat de Manchester UMIST Començà la seva carrera com a lector d’anglès i literatura a l’Argentina i als EUA abans d’obtenir una plaça a la Universitat de Salford L’any 1973 passà a ésser catedràtic de llengües modernes a la UMIST, càrrec que ocupà fins a la jubilació, l’any 1995 Ha estat membre de consells editorials de revistes internacionals en els àmbits de la traducció i la terminologia Termnet News i Language International Actualment, és membre del consell editor de les revistes Terminology John Benjamins, Sendebar Escuela Universitaria de…

Nasqué amb la reflexió que l’autor feu durant el procés d’elaboració de la seva tesi doctoral 1931, la publicació del seu diccionari The Machine Tool 1968 i la seva obra pòstuma de l’any 1979 Fou l’iniciador i director de l’Escola de Viena, des d’on es desenvolupà aquesta teoria, ampliada més tard pels seus seguidors Wüster defineix la terminologia com a punt de trobada entre la lingüística, la ciència cognitiva, la ciència de la informació, la comunicació i la informàtica, i limita l’objecte d’estudi de la teoria a les unitats unívoques i normalitzades pròpies dels àmbits…

Com a extensió natural dels estudis d’ecologia humana, Einar Haugen presentà l’ecologia lingüística en una conferència sobre la descripció de les llengües del món el 1970, tot i que Carl Voegelin havia estat el primer a usar el terme el 1964 per a referir-se a l’estudi dels àmbits territorials de les llengües Haugen evidencià que els estudis dels sociolègs sobre els valors compartits com a determinants de la distribució espacial dels grups ètnics havien ignorat la possessió d’una llengua comuna com un dels valors compartits El seu document presenta, doncs, un tipus d’inventari inicial del que…

Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…

Catedràtica de terminologia a la Universitat d’Ottawa, participà activament en els canvis experimentats per aquesta disciplina des del començament de la dècada del 1990 Al llarg de la seva carrera, introduí nombroses idees innovadores en la terminologia, com, per exemple, els conceptes de base de coneixement terminològic, de context ric en coneixement i desterminologització Destaca principalment la proposta i creació de bases de coneixement terminològic concebudes com un nou mètode per a representar les relacions conceptuals entre els termes dins dels diferents àmbits…