Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
frase feta
Lingüística i sociolingüística
Expressió com estereotipada, d’ús corrent en la llengua.
analogista
Lingüística i sociolingüística
Entre els grecs i llatins, gramàtic que sostenia que una llengua és feta primordialment de processos regulars.
Els analogistes s’oposaren als anomalistes , que sostenien que una llengua és feta d’irregularitats i de coincidències fortuïtes La polèmica durà molts segles Però la qüestió profunda que hom debatia era la definició de la regularitat i l’explicació dels punts de partida que han d’ésser base de la descripció gramatical, qüestió que és d’una màxima actualitat en el debat de la lingüística d’avui
diccionari
Coberta feta per Salvat i Fill per a l’edició del 1888 del Diccionari de la llengua catalana (1864-65) de Pere Labèrnia
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Recopilació dels mots d’una llengua dels quals es donen diverses informacions (definició, equivalència, exemples, etc.).
Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…
cherokee
Lingüística i sociolingüística
Llengua indígena d’Amèrica del Nord, de la família iroquesa, amb la qual presenta divergències importants.
Posseeix una escriptura pròpia d’ençà del 1820, que fou feta una adaptació de l’alfabet llatí
asiànic | asiànica
Història
Lingüística i sociolingüística
Terme creat per a designar un grup de pobles habitants del Pròxim Orient antic, les llengües dels quals, dites també asiàniques, no eren identificades com a semítiques ni com a indoeuropees.
Hom hi incloïa el sumeri, l’elamita, el cassita, el hatti, el luvi, el lici, el lidi i el cari L’estudi, molt difícil, per l’escassesa o l’obscuritat dels documents, ha revelat l’artificiositat d’aquesta denominació, feta sobre una base merament geogràfica
Jaume Bartomeu
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Traductor.
Fou canonge de la Seu d’Urgell Traduí al castellà les obres d’Apià d’Alexandria, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los romanos Barcelona 1592, feta a través d’una versió llatina De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares Tarragona 1596, en què inserí un poema seu en llatí
,
penuti
Lingüística i sociolingüística
Embrancament de llengües parlades a l’Amèrica del Nord per un grup de pobles que, o bé estan extingits, o bé es troben a punt de la total extinció.
La classificació d’aquestes llengües fou feta per Dixon i Kroeber 1913 i per Sapir 1921 i 1929 Actualment es divideixen en diverses famílies penuti-californiana, kalapuya , yakona , sahapti i tsimshian Els pobles que parlen aquestes llengües viuen en petits grups als estats de California, Oregon i Colúmbia Britànica Els més importants són els penuti-californians maidu, miwok, chinook, etc i els sahapi
llemosí
Lingüística i sociolingüística
Un dels dialectes septentrionals de l’occità, parlat a la província occitana del Llemosí.
Es distingeix del llenguadocià central per la palatalització de ca i ga llatines vacha, plaja, la caiguda o vocalització de s davant c, p i t feta/festa, eitiu/estiu, la vocalització de s en fi de mot o pèrdua amb allargament de vocal anterior òmei/òmes, chabra/cabras, la vocalització en u de ll llatina intervocàlica chatèu/castèl i la distinció entre b i v
locució
Lingüística i sociolingüística
Combinació fixa de dos mots o més, units sovint per una sintaxi particular, amb sentit unitari i familiar a una comunitat lingüística.
Sol anomenar-se també frase feta Algunes locucions són significatives substantives cop d’ull, punt d’honor , adjectives fet un mar de llàgrimes , ésser de mira'm i no em toquis , verbals fer forrolla, fer denteta, anar de tort , adverbials a correcuita, a entrada de fosc, sense solta ni volta d’altres són relacionants conjuntives posat que, per tal com, malgrat que , prepositives a despit de, gràcies a, en virtut de